La norma —que aspira a marcar la ruta per desenganxar al país dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en 2050— cerca blindar les polítiques necessàries
Perquè Espanya compleixi amb els seus compromisos climàtics internacionals, com l’Acord de París i les diferents normes europees. Però, alhora, el Govern presenta aquesta llei com una oportunitat i una de les vies per sortir de la crisi econòmica lligada a la pandèmia. La recuperació verda no és una cosa que es reclami només des de les ONG ecologistes; l’han posat sobre la taula grans multinacionals i entitats financeres, i la Comissió Europea i la majoria dels països europeus l’han assumit com a un dels eixos per sortir de la crisi. De fet, els plans d’ajudes públiques que preparen les institucions europees per renovables, mobilitat elèctrica, rehabilitació d’edificis...
El projecte de llei promet en el seu preàmbul que la transició energètica mobilitzarà més de 200.000 milions d’euros d’inversió —el 70% capital privat, la resta públic― entre 2021 y 2030. I el Ministeri per a la Transició Ecològica aposta per accelerar moltes de les inversions que estava previst desenvolupar al llarg d’una dècada com una forma de reactivar ara l’economia. També, com a una via de crear llocs de treball. La norma promet que el treball net augmenti entre 250.000 i 350.000 persones pel 2030 gràcies a aquestes mesures climàtiques,
La vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha presentat aquest dimarts la norma com a un model “de recuperació” davant a la crisi del coronavirus i ha ressaltat la seva potencial per a generar “treball de qualitat estable”. A més, la vicepresidenta ha insistit que es vol “complir” amb els joves també, “que no volen heretar hipoteques que no li toquen”.
OBJECTIU: 20% MENYS D'EMISSIONS EN 2030
La norma fixa un gran objectiu a llarg termini: aconseguir la neutralitat climàtica al 2050, el que significa que el balanç entre les emissions d gasos d’efecte hivernacle i la seva absorció a través d’embornals (com boscos) haurà de ser zero. En qualsevol cas, per arribar a aquest punt, les emissions a mitjans de segle hauran d’haver desaparegut gairebé completament. Però el projecte també estableix metes intermèdies, Per 2030 les emissions del conjunt de l’economia espanyola hauran de reduir-se en almenys un 20% respecte als nivells de 1900. El text imposa que aquest i tots els grans objectius de la llei només podran revisar-se a l’alça.
Aquesta meta no és suficientment ambiciosa en opinió de les principals ONG mediambientals ―Ecologistes en Acció i Greenpeace plantegen que hauria de pujar fins el 55%―. En qualsevol cas, el percentatge podria incrementar-se una mica durant la tramitació parlamentaria. Segons explica Juan López d’Uralde, de Unides Podem, la seva formació i el PSOE han pactat ja que l’objectiu de retallada pujarà fins el 23% durant aquesta tramitació. López de Uralde, qui presideix la comissió parlamentària que s’encarregarà de la tramitació de la norma, creu que la llei podria estar aprovada aquest any si s’acceleren molt els terminis.
Aquest 23% de les emissions per a 2030 pactat per les dues formacions és el que figura ja en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, el programa de descarbonització per a la propera dècada que Espanya ha aprovat i enviat a Brussel·les. Aquest pla juntament a l’estratègia d’adaptació als impactes al canvi climàtic (que està ara en informació pública) i l’estratègia al llarg termini de descarbonització (que s’està acabant de redactar) són les tres eines fonamentals d’aplicació de la llei.
ENERGIA: UN 70% DE L'ELECTRICITAT AMB RENOVABLES
La norma marca que pel 2030 el percentatge de renovables sobre el consum final d’energia ―que inclou electricitat i transport― haurà d’arribar almenys al 35% (ara està rondant el 20%). Per això, en aquest mateix any el 70% de la generació elèctrica haurà de ser d’origen renovable i s’haurà de millorar l’eficiència energètica en un 35%. Al 2050, el 100% de l’electricitat haurà de generar-se amb energies netes. El projecte de llei apuntala un sistema de subhasta de renovables que desterra les subvencions que es requerien en el passat i ofereix certeses en les retribucions per incentivar les inversions. La intenció del ministeri és que aquest any es celebri la primera d’aquestes subhastes tot i la crisi del coronavirus.
En els primers esborranys es concretava que cada any s’haurien de subhastar 3.000 megawatts a l’any de renovables. Però aquesta xifra, com altres metes explícites, s’han eliminat del projecte després de les recomanacions emeses pel Consell d’Estat, segons la versió del ministeri.
MOBILITAT: COTXES D'EMISSIONS ZERO AL 2040
Mentre que la generació d’electricitat està ja en una senda de descarbonització clara gràcies a les renovables, el sector del transport no va tan ràpid. A Espanya, el transport per carretera és responsable al voltant del 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El projecte de llei no marca un objectiu concret de reducció d’aquests gasos o de mobilitat elèctrica a mig termini, per al 2030. Però si proposa que al 2050 el parc de turismes i vehicles comercials lleugers estigui lliure d’emissions directes de diòxid de carbó, el principal dels gasos d’efecte hivernacle. Per això, s’apunta a que “s’adaptaran les mesures necessàries” perquè els turismes i vehicles comercials lleugers nous siguin d’emissions zero al 2040. A la pràctica, això suposa tancar la porta als vehicles de combustió i incentivar els elèctrics. Aquesta proposta és la mateixa que fa servir la Comissió Europea.
En la norma s’estableix que els territoris insulars podran posar en marxa mesures pròpies i més ambicioses de foment de la mobilitat neta. Això permet a Balears recuperar el seu objectiu de no permetre noves matriculacions de dièsel a partir de 2025 i de la resta de vehicles amb motors de combustió a partir de 2035. Aquesta comunitat mantenia en suspens aquest apartat de la seva llei de canvi climàtic a l’espera que aquesta norma estatal li donés cobertura suficient.
A més, s’obliga a les gasolineres que tenen un major volum de negoci (al voltant del 10% d’aquests negocis) a instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Es regulen també les obligacions d’instal·lació d’aquests sistemes de recàrrega en els edificis i es crearà un punt d’informació oficial al web sobre les infraestructures de càrrega del país.
El text llança diverses exigències per als municipis de més de 50.000 habitants, que hauran de posar en marxa zones de baixes emissions com a tard al 2030, a més de planificacions específiques de mobilitat que inclouen el foment dels vehicles elèctrics, el transport públic i la bicicleta. A més, blinda les zones de baixes emissions perquè no es puguin revertir.
COMBUSTIBLES FÒSSILS: DESINVERSIÓ PÚBLICA
Els combustibles fòssils ―els grans responsables de les emissions de gasos d’efecte hivernacle― estan en el punt de mira. Es regula el veto a les noves explotacions d’hidrocarburs a partir de l’aprovació de la llei i de la controvertida tècnica de la fractura hidràulica o fracking. D’altra s’aposta per un pla de desinversió estatal, encara que sense dates concretes. L’objectiu és que “l’Administració General de l’Estat i els organismes i entitats que conformen el sector públic estatal es desprenguin de participacions o instruments financers d’empreses o entitats quina activitat mercantil inclogui l’extracció, refinat o processat de productes energètics d’origen fòssil”. Per això, l’Executiu haurà de presentar un calendari.
El text també obra la porta a una limitació de nous beneficis fiscals als productes energètics d’origen fòssil. No es veten, sinó que s’estableix que perquè es concedí una ajuda d’aquest tipus “haurà d’estar degudament justificada per motius d’interès social, econòmic o atenent a la inexistència d’alternatives tecnològiques”.
FINANÇAMENT: SENSE POLÍTIQUES FISCALS
El projecte de llei tracta d’assegurar un suficient finançament per a les polítiques de canvi climàtic en els Pressupostos Generals de l’estat. Però no imposa un percentatge concret dels fons que hauran de contribuir als objectius de cavi climàtic, sinó que estableix que aquesta quantitat serà l’equivalent a la que estableix la Unió Europea en el seu marc financer plurianual.
La norma marca també que els ingressos procedents de les subhastes de drets d’emissió s’hauran de destinar a mesures de canvi climàtic i transició energètica. Permet que, com fins ara, es destinin en un percentatge important a pagar les primes a les renovables del sistema anterior ales subhastes. La llei de canvi climàtic, no obstant, no afronta la reforma de la fiscalitat per donar un impuls als tributs verds com reclamen des de fa uns anys a Espanya els organismes internacionals.
RISCOS ECONÒMICS
El projecte obliga a les empreses cotitzades, entitats de crèdit, asseguradores i reasseguradores a elaborar informes anuals sobre l’exposició de la seva activitat als riscos del canvi climàtic. Les entitats financeres també hauran de publicar objectius específics de descarbonització de la seva cartera de préstecs i inversions alineades amb l’Acord de París a partir e 2023. Per la seva banda, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions elaboraran conjuntament, cada dos anys, un informe sobre l’avaluació del risc pel sistema financer espanyol de l’escalfament global i les polítiques per combatre’l.
ADAPTACIÓ: INDICADORS D'IMPACTE
La norma també centra una part important del text en l’adaptació i aposta per definir un sistema d’indicadors d’impactes del canvi climàtic per guiar les polítiques i plans públics. També proposa l’elaboració de mapes de vulnerabilitat. A la planificació urbana, s’introdueixen modificacions perquè els Ajuntaments tinguin en compte el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems. A més, s’imposen restriccions i limitacions a les concessions en domini públic marítim terrestre en un intent per contrarestar la reforma de la Llei de Costes portada a terme pel PP al 2013.
Diari Digital El País
