El text passa ara a Senat, on continuarà la seva tramitació parlamentària. Aquestes són les seves claus.
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I GENERACIÓ D’OCUPACIÓ DECENT
La llei té per objecte assegurar el compliment dels objectius de l'Acord de París, adoptat el 12 de desembre de 2015 i facilitar la descarbonització de l'economia espanyola i la seva transició a un model circular que garanteixi l'ús racional i solidari dels recursos, així com promoure l'adaptació als impactes del canvi climàtic i la implantació d'un model de desenvolupament sostenible que generi el que denomina ocupació decent.
REDUCCIÓ D’EMISSIONS, ÚS D’ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
El text recull els objectius mínims nacionals de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica de l'economia espanyola per als anys 2030 i 2050: les emissions del conjunt de l'economia espanyola en l'any 2030 hauran de reduir-se en al menys un 23% respecte a l'any 1990 i s'ha d'assolir la neutralitat climàtica com a molt tard l'any 2050.
A més, l'any 2030 s'haurà d'assolir una penetració d'energies d'origen renovable en el consum d'energia final de, al menys, un 42%, un sistema elèctric amb, al menys, un 74% de generació a partir d'energies d'origen renovable i millorar l'eficiència energètica disminuint el consum d'energia primària a, al menys, un 39,5% respecte a la línia de base d'acord amb normativa comunitària.
PLANS NACIONALS INTEGRATS D’ENERGIA I CLIMA I ESTRATÈGIA DE DESCARBONITZACIÓ A 2050
La llei recull com a instruments de planificació per abordar la transició energètica dels Plans Nacionals Integrats d'Energia i Clima i l'Estratègia de Descarbonització a 2050 de l'Economia Espanyola. Els primers han de recollir els objectius sectorials i les polítiques i mesures per assolir-dels sectors que participen en règim de comerç de drets d'emissió, les grans indústries i el sector elèctric i els sectors difusos (agrari, forestal, transport, residencial, institucional i comercial i gasos fluorats).
FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
La llei estableix que l'aprofitament del domini públic hidràulic no fluent per a la generació d'energia elèctrica a les noves concessions que s'atorguin tindrà com a prioritat el suport a la integració de les tecnologies renovables no gestionables en el sistema elèctric, promovent en particular les centrals hidroelèctriques reversibles.
El text tracta de combatre així mateix l'elevat endeutament d'activitats regulades com el transport, la distribució de gas natural i electricitat. Així, introdueix aquest principi de prudència financera a les metodologies de retribució d'aquestes activitats regulades que l'organisme competent per a la seva aprovació desenvoluparà.
Es modifica la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, per establir que en les lleis de pressupostos generals de l'Estat de cada any es destinarà a finançar els costos de el sistema elèctric que preveu la Llei del Sector Elèctric, referits a foment d'energies renovables, un import equivalent a la suma de l'estimació de la recaptació anual derivada dels tributs inclosos en la Llei de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica.
També es modifica la disposició addicional novena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, relativa a la comunicació sobre presa de participacions de grups de societats designats com a gestor de la xarxa de transport d'electricitat i gas natural, per la seva possible impacte en la seguretat de subministrament dels sistemes gasista i elèctric.
Amb la finalitat d'aconseguir edificis més eficients, es fomenta l'ús de materials amb la menor petjada de carboni possible, millores en l'accessibilitat dels edificis, i incentius per a la introducció d'energies renovables a la rehabilitació d'habitatges, facilitant instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum en les Comunitats de propietaris i sistemes de calefacció i refrigeració de zero emissions.
TRANSICIÓ ENERGÈTICA I COMBUSTIBLES
Disposa el text que no s'atorgaran noves autoritzacions d'exploració, permisos d'investigació i concessions d'explotació d'hidrocarburs en tot el territori nacional, incloent el mar territorial, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental. D'aquesta mesura queden excloses les sol·licituds de concessió d'explotació associades a un permís d'investigació vigent que es trobin en tramitació abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, que es regiran per la normativa aplicable a el temps de atorgar-se el permís d'investigació, a excepció de la possibilitat de pròrroga, que s'exclou expressament.
A causa dels seus prejudicis i al seu cost tampoc s'atorgaran nous permisos d'exploració, d'investigació o concessions d'explotació de minerals radioactius, ni s'admetran noves sol·licituds d'autorització d'instal·lacions radioactives.
D'altra banda, s'estableix que l'aplicació de nous beneficis fiscals a productes energètics d'origen fòssil haurà d'estar degudament justificada per motius d'interès social, econòmic o atenent a la inexistència d'alternatives tecnològiques.
S'introdueixen així mateix disposicions que fomenten els gasos renovables, incloent el biogàs, el biometà, l'hidrogen i altres combustibles alternatius. També es preveu la reducció d'emissions específiques en el sector del transport aeri, marítim i transport pesat per carretera a través de l'establiment d'integració d'energies renovables i objectius de subministrament de biocarburants i altres combustibles renovables d'origen no biològic.
MOBILITAT SENSE EMISSIONS I TRANSPORT
En matèria de mobilitat sense emissions, s'estableix que s'adoptaran mesures per assolir el 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO2. Els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars han d'adoptar plans de mobilitat urbana sostenible coherents amb els plans de qualitat de l'aire. Les comunitats autònomes insulars, més vulnerables a el canvi climàtic, podran instar l'Estat a establir mesures de promoció de mobilitat neta, mitjançant restriccions de la circulació de turismes i furgonetes.
Per garantir l'existència d'infraestructura de recàrrega elèctrica suficient, la llei introdueix obligacions d'instal·lació d'infraestructures de recàrrega elèctrica a les estacions de servei les vendes anuals de gasolina i gasoil superin els 5 milions de litres, arribat al 10% de la xarxa. Aquesta infraestructura de recàrrega haurà de tenir una potència igual o superior a 150 kW o a 50 kW depenent del volum de vendes. En el cas de concessions en xarxes estatals de carreteres, les obligacions assenyalades seran satisfetes pels concessionaris.
Així mateix es preveu que el Codi tècnic de l'edificació estableixi obligacions relatives a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en edificis de nova construcció i en intervencions en edificis existents. Aquestes mesures s'acompanyaran amb ajudes públiques.
També recull el text la necessitat d'adoptar mesures per a la reducció de les emissions generades pel consum de combustibles fòssils en el transport marítim i en ports, de manera que els ports de competència de l'Estat en l'any 2050 siguin de zero emissions directes.
ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
La llei estableix que el Pla Nacional d'Adaptació a el Canvi Climàtic (PNACC) és l'instrument de planificació per a promoure l'acció coordinada davant els efectes del canvi climàtic. S'establiran en el marc de l'PNACC objectius estratègics i la definició d'un sistema d'indicadors d'impactes i adaptació al canvi climàtic, així com l'elaboració d'informes de risc.
La llei contempla la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió de polítiques sectorials, com la hidrològica, la de costa, la territorial i urbanística, la de desenvolupament urbà, la d'edificació i infraestructures del transport, la de seguretat i dieta alimentària, així com la de salut pública.
El text també preveu mesures per a la protecció de la biodiversitat i els seus hàbitats enfront del canvi climàtic i l'elaboració de directrius bàsiques per a l'adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes naturals i de les espècies silvestres espanyoles. Així mateix estableix que el Govern incorpori mesures per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic dels sòls agrícoles, de les muntanyes i dels sòls forestals, entre elles, l'elaboració d'un mapa de vulnerabilitat.
Es recull la necessitat d'incentivar la participació dels propietaris i gestors públics i privats en l'augment de la capacitat de captació de CO2 dels embornals de carboni terrestres i marins, especialment els de el sector agrari i forestal.
TRANSICIÓ A UNA ECONOMIA DESCARBONITZADA
S'afirma en el text que la transició a una economia descarbonitzada requereix també de mesures que facilitin una transició justa per als col·lectius i àrees geogràfiques més vulnerables, entre elles, les zones rurals, i que aquesta transició cap a un model productiu més ecològic ha de ser motor de creació d'ocupació de qualitat.
La llei crea l'Estratègia de Transició Justa, com a instrument d'àmbit estatal dirigit a l'optimització de les oportunitats en l'activitat i l'ocupació de la transició cap a una economia baixa en emissions de gasos d'efecte hivernacle, i regula els convenis de Transició Justa com instruments per materialitzar les actuacions.
Es regula així mateix el cessament de la producció de carbó nacional.
MOBILITZACIÓ DE RECURSOS I FINANCES VERDES
La llei disposa, amb les excepcions establertes en la mateixa, que al menys un percentatge dels pressupostos generals de l'Estat, equivalent a l'acordat en el marc financer plurianual de la Unió Europea, hauran de tenir impacte positiu en la lluita contra el canvi climàtic i que el Govern revisarà a l'alça, abans de l'any 2025, aquest percentatge. També defineix l'ús dels ingressos procedents de les subhastes de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
En matèria de contractació pública, preveu la inclusió com a prescripcions tècniques particulars en els plecs de contractació de criteris de reducció d'emissions i de petjada de carboni. A més es preveu la inclusió de criteris d'adjudicació.
També estableix un marc per a facilitar les inversions sostenibles. Es recullen les obligacions d'informació de el sector financer i les empreses. S'introdueix l'obligació de presentar un informe de caràcter anual en què es faci una avaluació de l'impacte financer dels riscos associats al canvi climàtic generats per l'exposició de la seva activitat. A partir de l’any 2023, les entitats de crèdit han de publicar objectius específics de descarbonització de la seva cartera de préstec i inversió.
S'inclou també l'obligació que l'operador de sistema elèctric, el gestor tècnic de sistema gasista i la Companyia Logística d'Hidrocarburs (CLH) remetin un informe en què es faci una avaluació dels riscos i oportunitats associats a un sistema energètic descarbonitzat sobre les activitats de l'entitat, la seva estratègia i la seva planificació financera.
Afirma el text que amb tot això es dóna resposta a l'interès creixent de el sector financer per les finances verdes.
EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ
El Projecte de Llei aborda dues qüestions que considera d'importància per a la implicació de la societat espanyola en les respostes davant del canvi climàtic i la promoció de la transició energètica, com són l'educació i la capacitació per al desenvolupament sostenible i la cura del clima, i pel que fa a la investigació, desenvolupament i innovació.
En aquest sentit, el Govern revisarà el tractament del canvi climàtic i la sostenibilitat en el currículum bàsic dels ensenyaments de el sistema educatiu de manera transversal; promourà que les universitats revisin el tractament del canvi climàtic en els seus plans d'estudis i mantindrà permanentment actualitzat el Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals, així com el catàleg d'ofertes formatives en l'àmbit de la Formació Professional que capacitin en perfils professionals propis de la sostenibilitat mediambiental i de el canvi climàtic i la transició energètica.
GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ PÚBLICA
El text regula la governança del canvi climàtic i transició energètica a Espanya. Així, crea el Comitè d'Experts de Canvi Climàtic i Transició Energètica com a òrgan responsable d'avaluar i fer recomanacions sobre les polítiques i mesures d'energia i canvi climàtic, incloses les normatives. Amb aquesta finalitat, ha d'elaborar anualment un informe que serà remès i sotmès a debat al Congrés dels Diputats, amb la participació de Govern.
Les comunitats autònomes hauran d'informar a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d'energia i clima a partir de l'31 de desembre de 2021. Els plans, programes, estratègies, instruments i disposicions de caràcter general que s'adoptin en la lluita contra al canvi climàtic i la transició energètica cap a una economia baixa en carboni es duran a terme sota fórmules obertes que garanteixin la participació dels agents socials i econòmics interessats i de el públic.
També es contempla un article relatiu a les polítiques, mesures, inventaris i projeccions de gasos d'efecte hivernacle, de manera que es reforci la coordinació a l'hora de respondre a les obligacions d'informació assumides en la normativa nacional, comunitària i internacional.
FISCALITAT VERDA
Disposa el text que en el termini de sis mesos des de la seva aprovació com a llei, el Govern constituirà un grup d'experts per avaluar una reforma fiscal que valorarà també la fiscalitat verda. En tot cas, les modificacions que s'introdueixin en aquest àmbit aniran compassades amb la situació econòmica.
TRANSPOSICIÓ DE DRET COMUNITARI
El projecte transposa la Directiva 2018/844, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/31 / UE relativa a l'eficiència energètica dels edificis i la Directiva 2012/27 / UE relativa a l'eficiència energètica. Aquesta transposició es realitza a través de l'article 15 de la llei, que disposa que abans de l'1 de gener de 2023, tots els edificis d'ús diferent al residencial privat que compten amb una zona d'ús aparcament amb més de vint places, ja sigui en l'interior o en un espai exterior adscrit, han de complir l'exigència relativa a les dotacions mínimes per a la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics establerta en el Codi Tècnic de l'Edificació.
MODIFICACIONS LEGISLATIVES I DESENVOLUPAMENT NORMATIU
El Projecte de Llei preveu diverses modificacions de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, de el sector d'hidrocarburs; de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, en relació amb el nivell de endeutament i retribució de les activitats regulades en els sectors elèctric i de gas natural.
També modifica la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica; la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, en relació amb la comunicació sobre presa de participacions de grups de societats designats com a gestor de la xarxa de transport d'electricitat i gas natural ; el Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre; la Llei 50/1997, de 27 de novembre, de Govern, i la Llei 25/1964, de 29 d'abril, sobre energia nuclear.
Preveu així mateix el desenvolupament de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, entre elles, el mandat del seu article 65, relatiu als incentius per les externalitats ambientals, de regular els mecanismes i les condicions per incentivar les externalitats positives de les muntanyes ordenats, així com la presentació a les Corts per part de Govern d'un projecte de llei de mobilitat sostenible i finançament del transport.
El Govern proposarà també la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar i flexibilitzar les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum en les Comunitats de Propietaris en un termini màxim d'un any i, en aquest mateix termini, presentarà una proposta de reforma de el marc normatiu en matèria d'energia.
ENTRADA EN VIGOR
El Projecte de Llei preveu la seva entrarà en vigor a l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat. No obstant això, per als contractes de concessió en execució a l'entrada en vigor de el text, l'apartat 11 de l'article 15 -relatiu a la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica en el cas de concessions en xarxes estatals de carreteres- no entrarà en vigor fins el moment en què ho faci la disposició reglamentària que determini les obligacions en matèria d'instal·lació de punts de recàrrega elèctrica a efectes de garantir unes condicions suficients de subministrament.
Publicat a noticias.juridicas.com
20 d'Abril de 2021
