En el dret comú, s'aplica el Codi Civil, que indica que el règim econòmic del matrimoni serà el que els cònjuges estipulin en capítols matrimonials, i a falta d'elles -que és el més corrent- o quan aquestes siguin ineficaços, el règim serà el de guanys (article 1316 CC).
Pel que fa als llocs on regeixen els drets civils forals o especials, també vénen regulats els béns de la comunitat conjugal, i així:
- El règim de comunitat de béns de Catalunya (arts. 232-30 a 232-38 de la Llei 25/2010, del llibre segon del Codi civil de Catalunya).
- La germania en la Comunitat Valenciana (articles 38 a 43 de la Llei 10/2007, de règim econòmic matrimonial valencià).
- El règim de comunicació foral de béns de Bizkaia (articles 95 a 103 de la Llei 3/1992, de 1 de juliol, del Parlament Basc, del Dret Civil Foral del País Basc).
- La societat conyugal de conquistas de Navarra (leyes 82 a 91 de la Ley 1/1973, por la que se aprueba la Compilación del Derecho Civil Foral de Navarra.
- La sociedad de gananciales de Galicia (artículos 171 y 172 de la Ley 2/2006, de derecho civil de Galicia).
- El consorcio conjugal d’Aragó (artícles 28 a 88 de la Llei 2/2003, de 12 de febrer, de règim econòmic matrimonial i viudetat). Si bé aquesta Llei va ser derogada per la Disposició Derogatòria Única del Dret Legislatiu 1/2011, de 22 de març, del Govern d’ Aragó, aprovatori del Codi de Dret Foral d’Aragó (B.O.A. nº 63, de 29 de març de 2011), en vigor des del 23 d’abril de 2011. Referint-se al seu Títol IV al esmentat consorci conjugal.
- La comunicació de béns aportats al matrimoni i subjectes a partició com guanys prevista en el Fur de Baylío (articles 11 y 42 de la Llei Orgànica 1/1983, de 25 de febrer, d’Estatut d’Autonomia d’Extremadura).
EN PRINCIPI, QUÉ BÉNS SÓN GUANYS?
L’article 1347 del Codi ens ofereix un llistat:
- Els procedents de l’activitat dels conjuges, bé sigui comú o individual de cadascun. Pot ser pel treball o qualsevol tipus d’activitat o indústria.
- Els fruits, rendes o interessos que produeixin tant els béns privatius com els guanys.
- Els adquirits a títol onerós a càrrec del cabal comú, bé es faci l’adquisicio per a la comunitat, bé per un sol dels esposos.
- Els adquirits per dret de retracte de caràcter de guanys, tot i que ho siguin amb fons privatius en aquest cas la societat será deutora del c’onjuge pel valor satisfet.
- Les Empreses i establiments fundats durant la vigència de la societat per un qualsevol dels conjuges a costa dels béns comuns. Si a la formació de l’Empresa o establiment concorren capital privatiu i capital comú, s’aplicarà el dispossat a l’article 1.354.
Respecte dels guanys obtinguts pel joc per qualsevol dels cònjuges l'article 1351 indica expressament que pertanyen a la societat de guanys.
Cal tenir en compte el contingut en l'article 1361 del Codi Civil, que indica una presumpció iuris tantum (és a dir, que admet prova a contrari), a favor de la ganancialidad dels béns existents durant el matrimoni.
SOBRE ELS PREMIS DE LOTERIA I JOCS D'ATZAR
Encara que l'assumpte sembla meridianament clar en la legislació, en la pràctica sorgeixen molts dubtes, i així es reflecteix en la quantitat de demandes que arriben als tribunals. Què passa en aquests casos quan el matrimoni està en tràmits de separació I si estan separats de fet fa ja temps? També les parelles de fet, quan trenquen, tenen el mateix problema és compartit aquests diners o no?
SEPARATS DE FETS - QUAN LA SOCIETAT ACONJUGAL ESTÀ ENCARA ACTIVA
Aquesta sentència, dictada pel Tribunal Suprem el 22 de desembre de 2000 (curiosament el mateix dia del sorteig de la Loteria de Nadal), va qualificar com bé de guanys els diners procedents d'una butlleta de loteria premiat que havia comprat el marit separat de fet. Això és així perquè la circumstància d'estar separats de fet segons la sala no incidia en la societat de guanys, que encara seguia activa. Encara que els diners es va cobrar a través d'un compte corrent pertanyent a la mare de l'espòs, no va poder provar que la butlleta de loteria pertanyia a la mare.
No obstant això, l'Audiència Provincial de Sta. Cruz de Tenerife, en sentència dictada el 17 de maig de 2010 va considerar que en la liquidació dels guanys no havia d'incloure el premi de l'ONCE que havia obtingut en un sorteig posterior a la ruptura conjugal. Aquesta sentència és interessant perquè raona, segons jurisprudència dictada per audiències provincials, que sense ignorar la regla general, en alguns supòsits excepcionals, sobretot en aquells en què transcorre un llarg període de temps entre la separació de fet i la liquidació de la societat de guanys, s'ha admès una dissolució de facto de la societat de guanys, fixant en aquesta data l'inventari de la societat de guanys per, d'aquesta manera, portar, sobretot a l'actiu de la societat, béns o metàl·lic, que van ser detrets d'aquest actiu en benefici d'un només dels cònjuges, i que per tant resultaven inexistents a la data de la sentència de separació, que és la que legalment determina el moment de la dissolució.
L'Audiència Provincial de Lleó (S AP. Lleó 86/2002, de 6 de març) tampoc va entendre procedent incloure en l'actiu de la societat de guanys un premi de loteria primitiva guanyat pel marit, separat de fet de la seva dona feia ja gairebé un any. El premi era gran, de 191 milions de les antigues pessetes. L'Audiència va entendre que la norma general que inclou com a actiu els guanys obtinguts del joc no era aplicable a aquest cas, doncs ja havia desaparegut el fonament de la societat de guanys. Hi va haver una ruptura definitiva de la convivència matrimonial, pel que no cal que l'altre cònjuge reclami els drets sobre uns béns a l'adquisició no ha contribuït.
QUAN EL MATRIMONI ES REGEIX PER UNA LLEI ESTRANGERA
En un procediment en què un dels ex esposos -tots dos colombianos- va reclamar de l'altre la meitat d'un premi de loteria bestiar, l'Audiència Provincial de Cantàbria, (AP Cantàbria S. 24 març 2015), va concloure el caràcter de guanys de premi. La demandada va liquidar la societat de guanys sense incloure el premi, que va ser ocultada la seva percepció. Si bé l'article 1351 CC. espanyol estableix que en aquest cas el premi és de guanys, s'havia d'aplicar la llei personal de tots dos (colombians), però l'article 1782 del CC colombià no contempla el supòsit dels premis d'atzar en aquests casos, de manera que finalment s'aplica la llei espanyola . La compra d'una butlleta de loteria per una determinada persona, suposa, com a negoci onerós que és, que la persona que compra el bitllet ha pagat el seu preu. Els diners rebut no es produeix per ni per un llegat ni per una herència, ni per donació, sinó en virtut d'un contracte onerós, aleatori, de manera que la raó jurídica de lliurar i rebre aquesta quantitat no és per negoci lucratiu o per libèrrima voluntat de qui paga, sinó perquè està jurídicament obligat. En no citar-se el precepte colombià, aplicació de la llei espanyola. La prova practicada no acreditava que la butlleta fos pagat per la testimoni, sinó per la demandada, amb diners de guanys, sent guanys el premi.
OCULTACIÓ A L'ALTRE DEL PERMÍS OBTINGUT
És més freqüent del que creiem, que un dels integrants de la parella -matrimoni o no- oculti l'altre per diversos motius, que li ha tocat la loteria.
En aquesta ocasió, l'Audiència Provincial de Màlaga en sentència de 28 de setembre de 2016, va incloure en l'actiu de la partida corresponent un premi de loteria que l'espòs va ocultar a l'esposa. Un cop acreditada l'existència del premi i del seu cobrament per part del demandat, així com que a la data de la percepció de l'esmentat premi es trobava vigent la societat de guanys, atenent la data de celebració del matrimoni i la separació, procedia la inclusió de l'import rebut en l'actiu de l'inventari de la societat de guanys.
PREMIAT ABANS DEL MATRIMONI I ELS DINERS UTILITZATS PER A GASTOS FAMILIARS
L'Audiència Provincial de València, en sentència de 16 de novembre de 2005, va concloure que l'import del premi obtingut abans del matrimoni no podia computar en l'actiu de guanys en la liquidació quan el seu import s'ha destinat a atendre múltiples despeses familiars durant la vigència de la societat. I això és així, perquè l'ús de fons privatius per a la compra d'un bé de guanys, comporta l'existència d'un crèdit a favor del cònjuge que ho va aportar.
I LES PARELLES DE FET?
La clau està en l'existència o no d'un pacte de comunitat de béns, anàleg al de guanys.
Així, l'Audiència Provincial d'Alacant (S.AP Alacant de 18 de febrer de 2005), va dictar una sentència per la qual va desestimar la reclamació de la meitat del premi de loteria que un dels integrants de la parella va reclamar a l'altre. I la negativa va ser perquè no havien tingut durant la seva convivència -a parer de la Sala- voluntat de constituir una comunitat econòmica integral, sinó únicament d'atendre, amb la quantitat que posaven en comú, les despeses ordinàries de la família. A més, no es va acreditar la convivència en el moment de resultar agraciat la butlleta.
En el mateix sentit es va manifestar el Jutjat de Primera Instància d'Ayamonte en una sentència dictada el 6 d'octubre de 2006. En la demanda es reclamava per un dels integrants de la parella la meitat del premi de loteria obtingut per l'altre a l'entendre que existia una comunitat de béns durant el temps que va durar la convivència. El Jutjat va considerar que no existien fets concloents que demostressin aquesta afirmació (que entre les parts existia la voluntat deliberada i conscient de constituir una comunitat universal de béns que fes que els guanys obtinguts per qualsevol d'ells revertissin en la mateixa), pel que la seva demanda va ser desestimada.
Millor sort va tenir en aquesta ocasió el reclamant, i és que la seva exparella va cometre delicte d'apropiació indeguda, i va haver de tornar la quantitat de 102.500 pessetes, corresponent a la meitat del premi obtingut amb el cupó de l'ONCE. El Tribunal Suprem del Penal (Sentència 2059/2001, de 29 d'octubre), va concloure que en aquest cas existia per part de la parella un pacte tàcit de comunitat de béns, anàleg a la societat de guanys. Així per exemple l'home, de manera continuada i duradora aportava a la parella seus ingressos del treball per atendre les necessitats de la convivència; tenia comptes corrents conjuntes. Altres proves com que la festa celebrada per la parella per celebrar el premi va ser sufragada amb els diners que l'home havia cobrat com a paga extraordinària de Nadal i que havia estat ingressat en el compte indistinta que eren titulars, evidenciaven la voluntat dels dos convivents de fer comuns guanys i pèrdues.
Noticias Jurídicas
