Una llei profunda i àmpliament criticada per la llavors oposició del Partit Socialista. No obstant això, i com a dada curiosa, en només tres mesos ha estat la norma més emprada pel Govern per a sancionar als qui incomplien les restriccions de l'estat d'alarma.
La proposta dels nacionalistes bascos és la mateixa van presentar al març de 2017. Aquesta vegada va ser avalada en la cambra, i sobre la qual els grups es van posar a treballar fa tres anys per a activar la reforma. Però aquesta revisió va resultar fallida després de la dissolució contínua de les Corts per a la convocatòria d'eleccions generals.
Entre altres assumptes, han explicat que aquesta proposta planteja reformes "en la línia del principi interpretatiu de l'acció dels poders públics en relació amb la seguretat ciutadana, pel qual ha de prevaler la interpretació més favorable a la plena efectivitat dels drets fonamentals i llibertats públiques, singularment dels drets de reunió i manifestació, les llibertats d'expressió i informació, la llibertat sindical i el dret de vaga".
EL CONSTITUCIONAL FA ACTE DE PRESÈNCIA
La llei de seguretat ciutadana contempla 44 supòsits reprovables que poden ser sancionats amb fins a 600.000 euros. Va ser aprovada l'any 2015 en solitari pel Partit Popular, que gaudia de majoria absoluta en aquells dies, però va acabar recorreguda en el Tribunal Constitucional per tota l'oposició en massa.
La seva aprovació va suposar el rebuig d'associacions i ONGs en entendre que vulnerava drets bàsics de la ciutadania. Però, d'altra banda, es va guanyar el suport de la majoria de grups sindicals de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Exigien en aquest moment que es respectés el seu dret a la intimitat o que se sancionessin les faltes de respecte a l'autoritat.
El Congrés va admetre a tràmit més tard, en 2017, dues proposicions de llei diferents per a fulminar l'anomenada 'Llei Mordassa'. D'una banda, una presentada pel PSOE per a suprimir tota la llei popular i tornar a l'anterior legislació en la matèria. Aquesta data de 1992 i és la coneguda com a 'Llei *Corcuera' -o ‘llei de puntada a la porta’-, pel llavors ministre de l'Interior socialista, José Luis *Corcuera. Però també, d'altra banda, una del PNB, que modifica la llei vigent sense necessitat de tornar a 1992.
cope.es