La nova llei, que va ser batejada per l’exvicepresident Pablo Iglesias com a 'Llei Rhodes' –pel pianista del mateix cognom, que va patir abusos en la seva infància- ha sortit endavant amb 268 vots a favor, enfront a 57 en contra (els de Vox i PNV) i 16 abstencions (les d’EH Bildu i PdeCat).
La llei surt del Congrés amb el vot en contra de Vox per motius ideològics, i del PNV perquè entén que envaeix competències, mentre que PdeCat i EH Bildu han optat per abstenir-se per la importància de les mesures per a la seguretat dels nens, tot i que consideren que en la norma hi ha "una invasió competencial".
"Espero que a la Cambra Alta es continuï enriquint la llei i fent-se millor gràcies a tots els grups", ha desitjat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que ha tancat el debat de la llei al Congrés dels Diputats agraint el treball i generositat del pianista James Rhodes, present al Parlament al costat de diverses ONG.
La ministra s’ha dirigit als nens als que ha animat a "demanar ajuda", perquè algú va ajudar-los i ha assegurat que amb l’aprovació d’aquesta llei es posarà fi a la impunitat dels abusos a menors per part de religiosos.
S’ELEVA EL TERMINI DE PRESCRIPCIÓ
El projecte de llei, que ha incorporat més de 200 esmenes de diferents grups i més de 60 transaccionals, passarà ara al Senat, on haurà de seguir la seva tramitació en Comissió i Ple, amb l’anunci de diversos grups que mantenen vives esmenes per a seguir incloent millores.
De fet, organitzacions de defensa de la infància, víctimes i alguns partits opinen que es pot millorar encara més i proposen canviar el reconeixement que dona la llei com "agents de l’autoritat" als serveis socials, perquè podria causar indefensió a les famílies enfront a l’administració, en els casos de retirada de tutela dels menors per desemparament.
Una de les últimes esmenes que s’han incorporat al text al Congrés és precisament la d’ampliar el termini de prescripció dels delictes greus en cinc anys, ja que les denúncies es produeixen molts anys després. Va ser pactada en les últimes hores entre PSOE, Unides Podem, PP, Ciutadans, Bildu, Grip Plural, BNG, Més País i el Grup Republicà.
La prescripció dels delictes començarà a comptar quan la víctima compleixi 35 anys, com estava previst en el projecte de la llei de protecció a la infància enfront a la violència que es va aprovar en Consell de Ministres el passat mes de juny.
A més de l’ampliació del termini de prescripció, una altra de les novetats del text que se li dota de perspectiva de gènere, eliminant plantejament, com el Síndrome d’Alineació Parental (SAP) – pel qual alguns pares acusen a la seva ex parella de manipular als seu fill en el seu contra-, i incorporant mesures del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.
El text reforça també el dret del nen a ser informat, no només escoltat, en processos administratius i judicials i a formular denúncia de manera personal i directa, i incorpora el deute de tots els ciutadans de denunciar qualsevol indici de violència a la infància.
La iniciativa legislativa remesa al Parlament des de Drets Socials amplia la definició de violència, persegueix delictes comesos a través d’internet, crea unitats especialitzades en les forces i cossos de seguretat, un Registre Central d’Informació.
ALTRES MESURES DE LA “LLEI RHODES”
Un dels canvis importants que comporta aquesta llei és que el termini de prescripció dels delictes greus contra menors, com els abusos sexuals, no prescriuran fins que la víctima compleixi almenys 35 anys. Actualment, el termini de prescripció dels delictes d’abusos a menors comença a comptar quan la víctima compleix 18 anys i els delictes prescriuen entre 5 i 15 anys després, depenent de la seva gravetat.
Entre les novetats que ja introduïa el text presentat pel Govern al juny de 2020, destaca la privació de la pàtria protestat per condemnats per homicidi o maltractament.
Una altra de les mesures que recull la 'llei Rhodes' és l’obligació d’utilitzar la prova preconstituïda, és a dir, que la víctima realitzi una única narració dels fets, davant el Jutjat d’Instrucció, sense que sigui necessari que declari abans o posteriorment en el judici, amb la finalitat d’evitar que tingui que declarar reiteradament, al llarg del procediment penal, sobretot els fets objecte del procediment.
Igualment, la llei incorpora el deute de tots els ciutadans de comunicar qualsevol indici de violència sobre menors; crea una nova figura, la del 'coordinador de benestar y protecció' que haurà d’estar en tots els col·legis; estableix l’obligació per als centres de menors tutelats de prevenir els casos d’abusos, i aborda el problema del bullying, així com la violència contra col·lectius vulnerables i aquella comesa a través d’Internet.
També s’endureixen les condicions per a l’accés al tercer grau de classificació penitenciària, a la llibertat condicional i als permisos penitenciaris per part de les persones penades per delictes que atempten contra la indemnitat i llibertat sexuals de persones menors de setze anys.
Una altra de les novetats de la norma és la creació d’unitats especialitzades en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i es donarà formació especialitzada a jutges i fiscals per a protegir als menors de la violència.
Publicat a rtve.es
15 d'Abril de 2021
