Així, les xifres oficials reflecteixen el canvi de tendència en el ritme mensual de sol·licituds presentades després de l’Estat d’Alarma decretat el passat 14 de març i que va derivar en el tancament d fronteres per evitar l’expansió del virus.
L’OAR va oferir dades mensuals, si bé les del passat mes de març ja reflectien una caiguda del 44% en el nombre de peticions presentades respecte al mes febrer, tenint en compte que no va ser fins la meitat de mes quan es va declarar l’alarma.
Ara, les dades mensuals d’abril confirmen la caiguda; s’han presentat 58 sol·licituds d’asil, la majoria d’elles (56) en lloc fronterer, mentre que les altres dues peticions es van fer en territori. La major part de les sol·licituds realitzades a l’abril (56) s’han registrat a Melilla, on precisament el passat 6 d’abril un grup de mig centenar de migrants va aconseguir accedir irregularment després de saltar la tanca fronterera amb el Marroc.
Així mateix, les peticions d’asil a l’abril corresponen en la seva majoria a persones d0’entre 18 i 34 anys d’edat: 56 de les 58 sol·licituds d’abril són de persones en aquest rang d’edat. Una altra tenia entre 35 i 64 anys; i l’altra, més de 65 anys.
D’acord a les dades oficials recollides per Europa Press, de les 58 persones que van demanar asil a Espanya el mes passat, un total de 51 procedien de Mali. Altres dues persones que van sol·licitar protecció internacional a l’abril procedien de Veneçuela, i la resta tenen altres nacionalitats. Com la ucraïnesa o peruana, entre d’altres.
TRAMITANT "A RITME NORMAL" PERÒ SENSE NOVES REOLUCIONS
Fonts del Ministeri de l’interior han destacat a Europa Press que a l’abril l’OAR ha estat tramitant expedients “a ritme normal”, si bé aquest mes no s’ha reunit, la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR), que és l’òrgan a què correspon elevar les propostes de resolució de les sol·licituds d’asil després d’examinar els expedients d’asil emesos prèviament per l’OAR.
En aquest context, a l’abril no conten noves propostes de resolució, ni tampoc la concessió de nous permisos de residència per raons humanitàries. En el que va d’any, 16.403 persones s’han beneficiat d’aquest mecanisme –cap d’elles a l’abril--. Els beneficiaris són en la seva majoria ciutadans procedents de Veneçuela (16.378) pels quals es va habilitar aquest permís per 'raons humanitàries' a principis de l’any passat.
Des de l’1 de gener fins al 30 d’abril de 2020, 435 persones han rebut l’Estatut de refugiat i a 428 persones se’ls ha concedit la Protecció Subsidiària. La major part (330) procedien de Síria, seguit d’Hondures (76) i El Salvador (57).
D’altra banda, s’han resolt de manera desfavorable 8.420 expedients, la majoria d’ells (5.706) són de ciutadans de Colòmbia. Precisament la colombiana és la nacionalitat que, juntament a la veneçolana, lidera el rànquing de les sol·licituds d’asil presentades a Espanya.
Des de l’1 de gener fins al 30 d’abril, s’havien presentat en total 37.294 sol·licituds de protecció internacional, de les quals 12.057 eren de ciutadans veneçolans i altres 12.050 de colombians. És a dir, totes dues nacionalitats aglutinen gairebé el 65% de les peticions d’asil registrades en el que va d’any a Espanya.
Diari Digital Europa Press
