La migració és un dels fenòmens sociològics de més importància per a la població mundial, i les seves raons són interminables. La veritat és, que des de dècades anteriors, han sorgit urgents i particulars motius que van desembocar en una agilització i un creixement en la mobilitat de la població de determinades zones geogràfiques a altres països de l'orbe, en principi, més desenvolupats econòmicament i políticament i, en la majoria dels casos, com és d'esperar, de manera il·legal, clandestina i / o poc convencional.
L'actual crisi d'asil, unit a les experiències tràgiques i a la pèrdua de vides humanes en intentar creuar fronteres de tota índole, han estat el detonant per refer els esforços dels països de la UE per tal d'intentar donar una solució contundent i real a tan greu problemàtica, que per cert, ens incumbeix a tots.
L’AJUDA HUMANITÀRIA DAVANT LA MIGRACIÓ IL·LEGAL VS DRET EUROPEU:EL DEBAT
D'acord amb el que estableix la Directiva 2002/90 / CE sobre "facilitació" en la matèria, els estats membres de la Unió Europea UE, estan obligats a incorporar i adequar dins del seu marc jurídic respectiu, sancions de tipus penal contra aquells que facilitin l'ingrés, la mobilització, circulació i / o l'estada irregular al seu territori de totes aquelles persones que no tinguin la documentació i altres permisos idonis, propis, tant del seu país natal, com del que pretenen entrar. No obstant això, la mateixa resolució, mostra la seva cara flexible, en atorgar independència i sobirania plena a cada nació de la Comunitat Europea, en virtut que permet a aquestes l'opció de no criminalitzar l'auxili, quan aquest sigui de caràcter humanitari. Prerrogativa que desafortunadament no va tenir el calat que s'esperava, ja que només alguns països van incorporar en les seves lleis i normes internes, excepcions davant aquest tipus d'ajuda.
Dit això, en un intent d'humanització del dret, que molta falta fa, el Parlament Europeu durant el Ple celebrat al 05 de juliol del 2017, a Estrasburg, es va pronunciar en favor d'una resolució no legislativa, que intenta, en principi, la descriminalització de l'ajuda humanitària davant la problemàtica de la migració il·legal. Qüestió sobre la qual no ha de caure ignorància, ja que es tracta indubtablement d'un petit avanç en la col·laboració comunitària, digna de materialitzar com cal en les lleis de totes les nacions, amb les seves asegunes i sota el context social, polític i econòmic al·lusiu a cada zona territorial i / o nació en particular. El text va ser aprovat pel ple del Parlament "a mà alçada".
EL PROTAGONISME DE LES ONG'S EN MATÈRIA DE MIGRACIÓ IL·LEGAL PETICIÓ D'ASIL
Si alguna cosa també motiva als eurodiputats a fer pinya en aquest tema, és la preocupació davant les lamentables conseqüències contra aquelles persones o institucions que atenien als migrants clandestins o il·legals, qüestió que en vista de molts, era erràtic i excessiu, sempre que no hagués abús, discriminació, maltractament i violència en la seva intermediació contra els migrants.
Davant aquest supòsit, el Parlament va destacar la gran tasca que porta a terme aquest tipus d'organitzacions, en concret, en operacions de rescat terrestres i marítimes. Malgrat això, han subratllat que les seves accions han d'estar incloses sota la tutela de la Directiva 2002/90 / CE i en tot cas s'han de fer sota el control de les autoritats nacionals. Al final, el text refós, insta la Comissió Europea a fer seves directrius suficients per als estats membres, fent especial esment a les formes d'ajuda que no són susceptibles de condemnar penalment, a fins pràctics de consolidar i unificar la multicitada Directiva en la matèria.
CONCLUSIONS
Des de la perspectiva amb què s'observi, aquesta situació d'abandonament necessari dels migrants al seu país natal, sense intervenir raons, denota que molt ens falta com a comunitat internacional i, en sentit estricte, a cada país en la seva particularitat, en matèria de drets humans i polítiques socials de migració i integració.
Si bé és cert, aquesta anomalia i col·lisió de drets humans i socials, es presta per donar pas a temes tan complexos (per si no fos suficient) com el tràfic de persones i el narcotràfic, per fer esment d'algunes. No obstant això, no és degut que la comunitat internacional desviï l'atenció i opti per prendre una drecera, penalitzant un acte, que si bé és cert, es presenta a la prima línia del que legal i il·legal, impacta rotundament a la humanització del dret que avui ens governa i que poc vetlla pels drets humans del matí.
Establir un marc jurídic compatible i adequat a la realitat migratòria clandestina és una tasca determinant per al desenvolupament dels migrants i de cada un dels països que els abriguen, d'una manera o una altra.
Redacció SF Advocats
