El pla, avançat per la cadena Ser, és encara un esborrany en el qual treballa l’Observatori de la Infància, un grup de treball del Ministeri de Sanitat, amb les comunitats autònomes i les ONG,i que, s’ha d’aprovar en el seu Ple abans de remitir-se al pròxim Govern.
Els primers passos d’aquesta inicitaiva conjunt va començar a donar-se al setembre de l’any passat, quan es va fer evident la desproporció en el repart dels menors estrangers i les dificultats d’algunes comunitats per assumir les seves responsabilitats amb aquest col·lectiu, format, segons les últimes xifres oficials, per 12,786 nens i adolescents.
El document, a què ha tingut accés EL PAÍS, torna a abordar la solidaritat de les comunitats autònomes. En 2018, un any rècord d’entrada de menors estrangers no acompanyats, algunes autonomies es van veure desbordades. El Govern central va apel·lar a la solidaritat entre territoris i va demanar que altres comunitats amb molta menys pressió migratòria assumissin part de l’acollida, però la resposta va ser nímia i es van oferir menys de 2.000 places. Sanitat va acabar habilitant un crèdit extraordinàri de 40 milions per compensar les comunitats que havien experimentat el major augment d’arribades, però va deixar clar que els diners so solucionaria la qüestió.
És per aquest motiu pel qual el grup de treball proposa que el Govern central assumeixi la primera acollida i per a aquesta finalitat es contempli la creació d’una xarxa de nous centres en els principals territoris d’arribada. Durant la seva estada s’estudiaria el perfil i les necessitats dels menors i se’ls sotmetria a les proves de determinació d’edat per, a continuació, derivar-los a altres comunitats. Aquest nou “sistema de distribució territorial de l’esforç” tindria en compte, com a punt de partida, tres paràmetres: els ingressos fiscals de la comunitat, la població, i l’índex d’atur, ja que la integració dels nens “està vinculada a la seva inserció laboral a l’arribar a la majoria d’edat”.
L’esborrany, amb data del 31 d’octubre, també inclou la necessitat de promoure l’acolliment familiar, canvis en el procediment de la determinació de l’edat dels menors i la creació d’un mecanisme de derivació dels nens per comunitats en funció de criteris com la població o l’índex d’atur. Entre els objectius es troba també l’exigència d’uns nivells mínims de qualitat en els centres d’acollida, la millora del registre actual que contabilitza als nens i una atenció especial a les necessitats laborals dels adolescents un cop comprovat que la primera causa per emprende el seu viatge és treballar per poder pal·liar la pobresa de les seves famílies.
Moltes de les noves propostes impliquen la “creació d’una nova base legal” amb canvis en la llei d’estrangeria, la llei d’assil i en la llei de Protecció Jurídica del Menor el que, previsiblement, complicarà la seva implementació.
El pla és una aproximació a un model d’atenció més homogeni i que tingui més en compte els interessos del nen. Actualment cada comunitat autònoma treballa amb models diferents d’inclusió i diversos terminis per a garantir-los la documenció a la qual tenen dret, una obligació que incompleixen sistemàticament. Segons la província, els menors viuen amuntegats i dormen en matalassos o en un centre que els garanteix l’aprenentage de la llengua i la seva inserció laboral. També depenent de la comunitat en la qual es trobin seran sotmesos a un protocol diferent, més o meys garantista, de determinació de l’edat.
Diari Digital El País
