El recurrent no només ha aconseguit la devolució d'aquests imports, sinó que tampoc haurà de pagar res en concepte de costes judicials del procés. Tot això segons la STJUE de 21 de desembre de 2016 (LA LLEI 179803/2016).
Canvi en el criteri de la jurisprudencia
Després d'aquesta important sentència, els Bancs tenen l'obligació d'abonar les costes judicials generades en les dues instàncies prèvies al recurs de cassació, quan es jutgin expedients relatius a clàusules sòl abusives. Una de les finalitats d'aquesta sentència és evitar que les despeses d'aquest tipus de processos puguin ser un seriós obstacle i dissuadeixin al consumidor d'emprendre el procediment corresponent.
La sala civil del Tribunal Suprem, que presideix en l'actualitat el jutge Francisco Marín Castán, ha defensat aquest nou criteri. Ha quedat provat que si els particulars, tot i que vencin en el litigi, han de pagar les costes judicials, hi ha un efecte dissuasori. Això pot suposar que altres persones afectades, en el cas de quantitats poc importants, no vagin als tribunals per evitar les costes.
Aquesta sentència suposa un canvi de criteri en la jurisprudència que aborda tot el relatiu a les clàusules sòl, beneficiant clarament a tots els clients afectats. Després d'aquestes modificacions, el Consell General del Poder Judicial està realitzant previsions d'un increment de les demandes per les clàusules sòl, que poden superar les 190.000. Per províncies, Madrid, Barcelona i València són les que major nombre de litigis han registrat.
Més detalls de la sentencia
A més d'obligar els Bancs al pagament de les costes, la sentència del cas particular contra CaixaBank retreu la conducta de l'entitat financera, per intentar que el recurs es suspengués i negar-se a l'obligació de restitució.
Com a conseqüència de la sentència, es dóna la raó al consumidor en la seva reclamació de l'abonat a CaixaBank per la clàusula sòl, i es resol negativament la petició de l'entitat que no fos obligada al pagament de les costes del procediment.
Des CaixaBank s'ha al·legat el canvi de jurisprudència del TS, mogut (segons l'entitat bancària) per una decisió anterior del Tribunal de la Unió Europea.
La resposta de l'alt tribunal espanyol, és la següent: "Si en virtut d'aquesta excepció al consumidor recurrent en cassació, tot i vèncer en el litigi, hagués de pagar íntegrament les despeses derivades de la seva defensa i representació en les instàncies o, si cas d'informes pericials o pagament de la taxa, no es restabliria la situació de fet i de dret a la qual s'hauria donat si no hagués existit la clàusula sòl abusiva, i per tant el consumidor no quedaria indemne ".
Si es ratifiquessin els criteris anteriors, es produiria el que s'ha anomenat "efecte dissuasori invers", no perquè els Bancs no incloguin ia les clàusules sòl en préstecs hipotecaris, sinó perquè els consumidors no promoguin litigis per petites quantitats.
Amb aquesta sentència, que ha comptat amb la ponència del mateix president de la Sala, i el vot particular de tres magistrats, seran els bancs els que afrontaran aquest tipus de costes.
Redacció SF Advocats
