Per a Cristina Borrallo, advocada sòcia de Futur Legal i vicepresidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN) a Balears, aquest mecanisme d’exoneració de passiu pot utilitzar-se.
“Cal veure els deutes que té cada ciutadà. Sabent que els deutes hipotecaris i amb Hisenda no s’exoneren. Sobretot, persona física o persona empresarial natural. El problema de l’autònom és que té un endeutament important públic, amb deutes a la Seguretat Social i Hisenda que no estan dins d’aquest procediment” apunta.
Des de la seva experiència en aquest tipus d’assumptes explica a Confilegal les deu qüestions clau per entendre si un deutor té dret a exercitar aquest mecanisme de Segona Oportunitat.
1. CONÈIXER BÉ LA NORMA I EL SEU ÚS: POCA UTILITAT DE LA NORMA EN ELS SEUS CINC ANYS DE VIDA
Per aquesta experta, aquesta Llei de Segona Oportunitat 25/2015 ha tingut molt poca implantació pràctica malgrat la bona intenció del legislador des de la seva entrada en vigor, “sobretot pel desconeixement de la norma, tant a nivell de consumidor com d’operadors jurídics. Ni tan sols els notaris que havien d’habilitar el sistema de mediació previ no sabien del que els estàvem parlant”.
Assenyala que “aquesta poca aplicació suposa uns 10.000 casos davant de països del nostre entorn com Holanda, França o Alemanya que estan parlant de gairebé 100.000 o 150.000 casos anuals”.
Borrallo també reconeix que la norma deixa serrells importants a nivell de deutes “ ho veiem en el casos que ens arriben al despatx. Tot el deute amb l’Administració Pública, Seguretat Social i Hisenda està exclosa de la norma, el que fa que molts autònoms no puguin utilitzar-la i el crèdit hipotecari que està al marge del procediment de Segona Oportunitat”.
2. QUI POT UTILITZAR AQUEST PROCEDIMENT?
Aquesta experta assenyala que “només es pot sotmetre aquell que no hagi estat declarat en un concurs culpable i que no s’hagi vist condemnat per cap delicte econòmic. Aquest és el concepte de deutor de bona fe”.
“A la bona pràctica, és tota aquella persona que ha anat pagant els seus deutes, però s’ha vist abocat a la insolvència imminent. No hi ha hagut mala fe en l’endeutament. Així evitem insolvències estratègiques que s’eviten pagar i beneficiar-se d’aquesta exoneració de deutes”.
Referent a això, el jutge valora si ets deutor de bona fe amb el seu treball en aquest tipus de procediments.
3. COM ES POSA EN MARXA?
Un requisit imprescindible és que tenen que pagar uns deutes per a exonerar-se d’altres. El pagament d’altres deutes és el pagament de crèdits contra la massa i el crèdit privilegiat (Seguretat Social i Hisenda).
Abans del Text refós de la Llei Concursal “si no ens havíem sotmès a l’acord extrajudicial de pagaments anterior hauríem de pagar un 25% addicional dels crèdits ordinaris. Aquesta qüestió Europa i la seva directa del 2019 assenyalen que s’haurà d’ajustar el pagament a la situació patrimonial de cada deutor”.
“A Espanya s’ha de pagar aquests deutes per poder aconseguir l’exoneració. És complicat perquè poques persones arriben a un concurs amb diners realment. Això fa que sigui complicat d’aplicar en la pràctica” apunta.
4. QUÈ NO COBREIX LA SEGONA OPORTUNITAT?
“Abans del text refós de la Llei Concursal una sentència del Suprem de 2 juliol de 2019 parla de l’exoneració de deute públic si aquells deutors que quan tenien l’acord pagaven de seguida davant el pla de pagaments. En aquesta sentència es va equiparar la regulació i tot el món pot exonerar-se”, comenta aquesta jurista.
No obstant, “el Text Refós de la Llei Concursal ho ha exclòs per a tot el món. Això fa que l’endeutament de Seguretat Social i Hisenda quedi exclòs de la norma i queda pendent”.
Al seu judici, “és un problema important, sobretots per a autònoms que amb la crisi de la Covid el seu endeutament és com l’Administració Pública”.
5. UN LLAST PER AL DEUTOR
Borrallo assenyala que “quan en sotmetem a aquest pla de pagaments s’anota la situació del deutor en el Registre Públic Concursal durant aquests cinc anys que assenyala que està sotmès a l’exoneració del passiu”.
A aquesta dada accedeixen els fitxers d’insolvència. Aquesta dada negativa en el teu historial creditici pot generar l’exclusió financera d’aquest consumidor i no ajuda a que els bancs ens puguin donar un crèdit.
6. JA NO ÉS OBLIGATORI, PERÒ SÍ RECOMANABLE L'ACORD EXTRAJUDICIAL DE PAGAMENTS DESPRÉS DE L'HARMONITZACIÓ DE LA LLEI CONCURSAL
Abans del text refós que va entrar en vigor l’1 de setembre era obligatori sotmetre a l’acord extrajudicial de pagaments. Si eres persona física havies d’anar a un notari i si eres persona física empresari havies d’anar al Registre Mercantil.
“Ara ja no és obligatori sotmetre a aquesta mediació prèvia en què es detectaven molts problemes, que el notari no acceptava la mediació, que no es nombrava mediador concursal i que el mediador concursal no acceptava el càrrec perquè no anava a cobrar. Això paralitza l’assumpte”, comenta.
“Amb aquesta Llei Concursal ja no és obligatori i ara el que diu la norma és que ja no és obligatori, però si podent no et sotmets hauràs d’abonar un 25% del crèdit ordinari en el cas que no es faci. És una espècie de multa en el cas que no es faci”.
7. PROBLEMA EN LA REMUNERACIÓ DELS PROFESSIONALS INTERVINENTS EN EL PROCÉS
D’altra banda, apunta que “els mediadors concursals que intervenien en la fase prèvia acceptaven el càrrec, però no cobraven perquè el deutor no tenia massa activa. Altres veient que no havia massa activa rebutjaven el càrrec. Al final hi havia mediadors en cadena que no acceptaven el càrrec”.
“A dia d’avui segueix estant igual. Crec que el que no accepti el càrrec hauria de deixar les llistes, hauria d’haver una llista d’advocats o procuradors d’ofici. En aquest escenari s’hauria d’afavorir aquest tema perquè no es dilati l’assumpte”.
8. QUINS DEUTES NO COBREIX LA SEGONA OPORTUNITAT'
Aquesta experta reitera que “tot el que sigui l’hipoteca o la seva garantia real està exclosa d’aquest sistema, Haurà de cercar una forma de pagament o pagar-la. És un problema important perquè no entraria en el sistema de Segona Oportunitat que comentem”.
Borrallo recorda que “és el deute principal de la Llei de Segona Oportunitat que queda fora i és un problema la seva exclusió. Això fa que moltes famílies quedin al marge”.
“Curiosament, el romanent de deute, els diners que es segueix devent al banc que no s’ha cobert després de subhastar-se l’habitatge es pot ficar en aquest procediment de Segona Oportunitat i afegir-ho al seu passiu”.
9. ELS COTITULARS I AVALADORS NO ES VEURAN AFECTATS PEL BENEFICI D'EXONERACIÓ DEL PASSIU INSATISFET
Aquest és altre problema que sorgeix amb l’aplicació d’aquest mecanisme. “ Es declara en concurs una persona, la persona que segueix titular d’altres deutes el benefici de l’exoneració del passiu no s’aplicarà a altre titular del préstec ni al avalador.
“Els creditors podran anar contra els avaladors i altres titulars. No s’amplia aquesta exoneració i és una altra carència d’aquesta Llei de Segona Oportunitat”.
10. PER A QUI ÉS AQUESTA LLEI?
“Al final la llei està prevista per a deutors que tinguin préstecs personals, targetes de crèdit o crèdits que li ha donat una persona vinculada a ell. També els deutes com abans comentàvem després de l’execució de l’hipoteca, aquest diners, que es deu al banc després de perdre l’habitatge”.
La seva limitació en la pràctica és notable amb la qual cosa moltes persones físiques es plantegen que per a què es van sotmetre a aquest tipus de procediment amb mediació prèvia, que després es converteix en concursal amb un administrador.
confilegal.com
