El passat 30 de març, el Govern va aprovar concedir préstecs, recolzats pel ICO, per un import de fins a sis mesos de renda, i un màxim de 900 euros mensuals. Per tornar l’ajuda, els beneficiaris compten amb fins a sis anys, prorrogables fins a 10, una mesura amb la qual l’Executiu cerca donar oxigen tant als inquilins com als seus casolans, ja que el 85% són particulars que també compten amb aquests ingressos per poder fer front a les seves despeses familiars.
No obstant, ni per fer front als lloguers d’abril ni per els de maig aquesta ajuda ha estat llesta, ja que el 90% del sistema financer espanyol continua sense subscriure el conveni que habilita la concessió dels préstecs, i a través de les patronals, AEB i CECA, el sector continua negociant amb l’ICO possibles millores que faciliten els tràmits que s’han de dur a terme a les sucursals. “Que no hi hagi dubte que la banca signarà i actuarà de forma ràpida i àgil, però cal que l’acreditació no generi cap tipus de dubte per evitar problemes en el futur”, assenyalen fonts coneixedores.
En motiu d’aquest nou retard és, per la seva banda, el més llarg que va trigar el Govern en organitzar amb l’ICO tot el marc, un retard que va dilatar fins el passat 3 de maig la publicació de l’ordre ministerial i, fins la setmana passada, es van continuar enviant millores al conveni definitiu; i de l’altra, les reticències que han mostrat les entitats financeres cap al sistema finalment aprovat, debat que segueix dilatant l’adhesió dels grans bancs, fins que es termini de depurar tota la tramitació i s’incorporin una sèrie de criteris tècnics que s’han sol·licitat.
Entre els aspectes que estan dilatant tot el procés, i que han fet veure les entitats a l’institut públic, està l’excessiva documentació que es sol·licita (llibre de família, certificat d’empadronament en l’habitatge, contracte de lloguer, acreditació de no tenir cap habitatge en cap propietat dels inquilins, nombre de compte de l’arrendador...) per a un préstec de quantia tan reduïda (màxim de 5.400 euros).
A més, al tractar-se d’un híbrid entre una línia de crèdit (mensualment, es va ingressant l’import del lloguer) i un préstec (des del primer moment, es concedeix a l’inquilí la totalitat corresponent a sis mesos de renda), els sistemes informàtics han tingut que adaptar-se a aquest nou tipus de producte, amb el consegüent cost per als bancs, per a quins plou sobre mullat, ja que també han hagut de fer desenvolupaments a la mida per als avals a empreses i adaptar-se a la moratòria hipotecària.
Suma i segueix, perquè una altra casuística pròpia d’aquesta ajuda és que qui assumeix el deute i haurà de retornar és el llogater, però els diners s’ingressa directament en el compte del casolà, el que obliga a les entitats a doblegar esforços i ser especialment curoses per no cometre errors. Tota aquesta problemàtica ajuda a entendre que les poques entitats que han subscrit el conveni siguin fonamentalment petites, amb poques sucursals i caràcter molt local i regional, com Caixa Ontinyent, Caixa Pollença, Bankoa i Laboral Kutxa. Un grup al que també s’han unit ja Unicaja, Abanca i Liberbank.
“El problema està en que s’ha dissenyat un model molt feixuc, amb molts requisits, per una quantitat de diners molt petita. Tots entenem que aquests crèdits no estan perquè guanyem diners, però també ha de entendre el Govern que, al final, qui estan donant la cara som els bancs i a qui responsabilitzarà el client, davant qui protestarà, tant pels problemes per complir aquestes exigències com, després, quan se’l reclami el deute, és al banc”, reflexionen des d’una gran entitat.
Als problemes informàtics i de càrrega de treball en les sucursals s’uneix un altre aspecte, més oficiós que oficial, que té que a veure amb els riscos. Les entitats financeres donen per fet que el gruix d’aquests préstecs acabaran anant a mora, el que limita l’interès dels bancs per ells, i alimenta la prudència i la petició de garanties abans de signar el conveni.
Els grans perjudicats d’aquest nou embús en la concessió dels avals públics són els casolans, ja que els inquilins estan coberts per l’escut que suposa la prohibició d’executar desnonaments durant sis mesos, i per l’ampli termini amb què compten per sol·licitar l’ajuda. De fet, els interessats podran sol·licitar l’ajuda fins el 30 de setembre i, posteriorment, compten amb un mes per formalitzar-la, terminis que, a més, poden prorrogar-se fins al 30 de novembre i el 31 de desembre, respectivament.
A més, l’ajuda es reconeix amb caràcter retroactiu i comença a comptar des del passat 1 d’abril. És a dir, que encara que gairebé el 90% del sector financer continuï sense signar el conveni que habilita la concessió d’aquestes ajudes, quan es pugui, els inquilins que les sol·licitin podran utilitzar-la per pagar els lloguers a partir d’aquesta data.
Una solució per quins habiten l’habitatge, però no per als seus casolans, quina vulnerabilitat també va ser reconeguda pel Govern, fins al punt de que darrera de la seva decisió d’activar aquesta ajuda d’aquesta manera va ser evitar que els petits propietaris d’habitatges em renda es veiessin colpejats per la impossibilitat de pagament dels seus inquilins. No obstant això, en el supòsit de tenir un inquilí vulnerable, ni a l’abril ni al maig s’han pogut beneficar d’aquesta solució, i està per veure que arribi a temps pel lloguer de juny.
Encara que totes les parts consultades insisteixen en defendre que en els propers dies es terminarà definint l’acord definitiu i signant el conveni per part de tota la banca, encara passarà un temps fins que aquestes millores s’implantin i puguin començar a sol·licitar-se en les entitats, el que comporta que serà entrant ja juny quan es pugui sol·licitar al gruix del sistema financer... I això si no sorgeixen més problemes.
Diari Digital El Confidecial
