PATRIMONI
El Govern pretén recuperar l'impost de patrimoni, encara que en contra té les nombroses bonificacions que s'apliquen a les comunitats autònomes. D'antuvi, tindrà un caràcter indefinit, segons recullen els pressupostos, i no serà necessària la seva renovació anual. I per quanties superiors als 10 milions d'euros el gravamen puja un punt, fins al 3,5%.
Al marge del que recull en els comptes públics, l'Executiu també ha pres altres decisions que influiran en l'impost de patrimoni i també en el de successions i donacions (ISD) i en el de transmissions patrimonials. La recent aprovació de el projecte de llei de lluita contra el frau fiscal, en tràmit parlamentari, inclou un canvi en la valoració dels immobles, amb la finalitat d'aproximar-la en la mesura del possible a el valor de mercat, el que suposarà previsiblement una font addicional d'ingressos.
La intenció de l'Executiu és que es prengui com a referència el valor que estableixi la Direcció General de Cadastre, entesa com el preu més probable pel qual podria vendre l'immoble. Aquest nou valor de referència es basaria "en totes les compravendes d'immobles efectivament realitzades i formalitzades davant fedatari", de manera que es calcularia a partir dels preus de les vendes facilitades per notaris i registradors.
El projecte de llei antifrau també estableix que, en les herències en vida, els béns es registrin a la data i valor original que tenien per al donant, no a el de el moment del pacte, el que permetia a l'hereu vendre a continuació sense generar plusvàlues.
IMPOST DE SOCIETATS
L'Executiu ha reprès el projecte pactat entre PSOE i Unides Podem per limitar les exempcions per al cobrament de dividends i plusvàlues que provenen de les filials de companyies espanyoles, ja siguin nacionals o internacionals. Actualment, aquestes aportacions estan subjectes a una exempció de l'100%, que el Govern planeja rebaixar a el 95%. D'aquesta manera, aquest 5% de beneficis tributarien a l'25% que marca l'impost.
Els equips jurídics de les multinacionals espanyoles critiquen l'aplicació d'aquest tribut per les filials estrangeres, ja que hi hauria un cas de doble tributació, ja que aquestes filials ja paguen als països on operen el corresponent impost de societats. El Govern considera que les grans corporacions tenen una pressió fiscal massa baixa. En 2018, el tipus efectiu sobre l'impost de societats va ser de l'6,6% en les grans corporacions. Mentrestant, a les petites i mitjanes va superar el 15%.
La recaptació prevista amb aquest petit canvi en societats serà de 473 milions d'euros en 2021 i de 1.047 milions d'euros en 2022.
SOCIMIS
Aquest tipus de societats especialitzades en la inversió i gestió immobiliària tenien una tributació mínima fins ara, a l'entendre que eren purs vehicles d'inversió, i que els seus propietaris ja tributaven al cobrar el dividend. No obstant això, el Govern de coalició vol que se'ls apliqui un tipus impositiu de l'15% sobre els dividends no distribuïts.
Aquest règim fiscal propi de les socimis, a semblança de la figura internacional coneguda com REIT, compta amb l'avantatge de no pagar per l'impost de societats, a canvi de repartir a l'almenys el 80% dels dividends entre els accionistes (que sí tributen).
La capacitat recaptatòria d'aquesta mesura seria molt limitada perquè totes les grans socimis reparteixen entre els seus accionistes el 100% de benefici comptable. El mateix Govern reconeix en el seu projecte de pressupostos que amb aquesta mesura només ingressaran 10,5 milions d'euros. Per a molts analistes, seria una petita concessió de l'PSOE a Podem, que sempre ha denunciat que les socimis contribuïen a l'especulació immobiliària.
Diari Digital El País
