ESCENARI 1: EL MÉS POSSIBLE. EL PLE DE LA SALA CONFIRMA LA SENTÈNCIA DEL 16 D’OCTUBRE
Es tracta de l'escenari més probable atès que amb posterioritat a la mateixa s'han dictat dues sentències més confirmant el criteri de la sentència del 16 d'octubre. També és l'escenari més avantatjós per als interessos de l'hipotecat, segons l'equip legal de reclamador.es.
Confirmada la sentència el proper dia 5 de novembre, explica l'equip legal de reclamador.es, les seves conseqüències no només es desplegaran en l'àmbit contenciós administratiu, sinó també en el civil. És a dir, és aquest escenari s'obren dues vies per reclamar: administrativa i civil.
A aquesta última via, la civil, podran acudir els consumidors com a conseqüència de la inclusió per part del banc de l'impost d'actes jurídics documentats dins de la clàusula que imposa al hipotecat el pagament de totes les despeses i tributs de formalització de la hipoteca. Per a la reclamació per la via civil no hi ha termini de prescripció, de manera que els consumidors, si es donés aquest primer escenari, podran acudir a reclamar la totalitat de la clàusula de despeses de formalització, independentment de l'any de constitució del préstec.
Si es confirma el criteri de la Sala del Contenciós Administratiu del Suprem, el més raonable és entendre que la Sala Civil d'aquest Tribunal obligui a retornar aquestes quantitats als bancs. Si intentés limitar la devolució, això xocaria frontalment amb la doctrina establerta pel TJUE sobre tal qüestió. S'ha de recordar que, continua explicant reclamador.es, a partir de la Sentència de 22 de març d'aquest any de la Sala Civil del Suprem, els jutjats vénen declarant l'abusivitat de la clàusula però limiten la devolució de les quantitats declarant que no procedeix la corresponent al pagament de l'IAJD perquè fins ara la Sala del Contenciós Administratiu resolia que l'obligat al pagament era el consumidor i no el banc.
Si la Sala Civil del Suprem continués sostenint que l'IAJD ha de ser abonat per l'hipotecat, o limités la devolució només als préstecs hipotecaris subscrits en un determinat lapse temporal, seria ineludible acudir a la justícia europea mitjançant la interposició d'una qüestió prejudicial . Qüestió prejudicial que ja venia proposant fins ara reclamador.es i que seguirà formulant per salvaguardar els interessos dels consumidors fins que hi hagi un pronunciament definitiu.
Pel que fa a la via contenciosa administrativa, podran reclamar totes les persones físiques o jurídiques, consumidors o no, que hagin abonat l'IAJD per l'escriptura pública del préstec hipotecari en els últims 4 anys, a comptar de la data de pagament d'aquest tribut.
ESCENARI 2: EL PLE DE LA SALA CONTRADIU LA SENTÈNCIA DEL PASSAT 16 D’OCTUBRE
Això és, que el ple de la sala no confirmi el criteri jurisprudencial assegut per la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en la sentència del passat 16 d'octubre.
L'equip legal de reclamador.es estima que és poc probable que es produeixi aquest escenari, ja que la sentència del passat 16 d'octubre va ser dictada per la secció especialista en matèria tributària, i ha estat confirmada per altres dues posteriors, de 22 i 23 d'octubre, en totes elles amb 5 vots favorables enfront d'un que sosté el criteri jurisprudencial anterior. És a dir, 5 dels magistrats sostenen que el subjecte passiu (l'obligat al pagament) és el banc, per ser qui adquireix el dret real de la hipoteca, davant d'un magistrat que sosté que l'obligat al pagament del IAJD ha de ser el consumidor .
ESCENARI 3: EL PLE DE LA SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NO ARRIBA A UN ACORD
Podria passar que el ple de la sala no prengués una decisió per discrepàncies jurídiques. Aquesta situació obligaria a analitzar noves qüestions no preses en consideració o plantejades de nou en la deliberació del Ple.
Però, donada la repercussió mediàtica del cas, l'equip legal de reclamador.es considera també improbable que això tingui lloc. Malgrat això, explica la companyia de serveis legals en línia, podria donar-se aquest escenari si els membres del Ple decidissin prendre una decisió en relació amb els efectes retroactius del canvi de jurisprudència hagut en relació a l'impost.
Portal Jurídic Legal Today
