Com ha afirmat la fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, durant l’acte d’obertura de l’Any Judicial el passat dilluns, per millorar l’eficàcia de la lluita contra la corrupció és necessària “una reforma en profunditat de la legislació sobre protecció de denunciants i testimonis”. La directiva, si bé no abasta tots els extrems que els experts assenyalen que podrien abordar-se per perfeccionar la normativa (es parla de recompensar als delators), sí dóna un impuls significatiu en aquestes dues matèries.
CANAL DE DENÚNCIA
El disseny del canal de denúncies haurà de garantir la “confidencialitat” de l’informant i impedir que pugui accedir a ell personal no autoritzat. A més, s’haurà de donar una “tramitació diligent” a la comunicació que permeti donar una resposta sobre el curs donat a la mateixa denunciant abans de tres mesos.
La directiva, així mateix, exigeix que no es limitin els canals a través dels quals cal denunciar irregularitats. S’haurà de permetre que la comunicació pugui ser en format electrònic o paper, oral o escrit, i de forma presencial o a través d’un servei de recepció de missatges. Així mateix, cal que la gestió del canal sigui assumida internament o externalitzada, sempre que l’encàrrec no comporti un perjudici als salvaguardes del procediment.
“En una companyia més o menys sana, els canals de denúncia han de ser vists com una oportunitat o una inversió perquè permeti corregir situacions il·lícites i, en darrer terme, estalviar el cost econòmic i reputacional de sancions o responsabilitats” subratlla César Zárate, soci d’Écija. En sentit contrari, les que conviuen o assumeixen el risc d’irregularitats, conclou el lletrat, els percebran com una amenaça.
MESURES DE PROTECCIÓ
L’obligatorietat dels canals de denúncia es completa amb un conjunt de mesures per garantir la protecció de qui s’atreveix a donar el pas. Segons l’Eurobaròmetre de 2017, vuit de cada deu europeus que van presenciar un cas de corrupció no ho van comunicar, majoritariament, per por a les conseqüències negatives.
En aquest sentit, la directiva obliga als Estats a impedir qualsevol represàlia, directa o indirecta, contra el denunciant, sigui del tipus que sigui: sancions o acomiadaments; degradacions o denegacions d’ascensos; canvis de lloc de treball; discriminació, marginació o tracte injust; o, fins i tot, no conversió d’un contracte temporal en indefinit.
Així mateix, en els procesos judicials en què s’investiguen els perjudicis soferts per un denunciant, la norma estableix la inversió de la càrrega de la prova, per la qual cosa haurà de ser la companyia qui demostri que la seva actuació no castigava la delació. D’altra banda, també s’obre la porta a que els denunciants rebrin assistència jurídica gratuïta i altres mesures de suport a determinats supòsits.
Diari Digital Cinco Días
