Adaptar la jornada -que no reducirla- suposa tot un seguit de possibilitats perquè treballador i empresari intentin posar-se d'acord en fórmules amb les quals conciliar millor: obtenir flexibilitat en l'horari d'entrada i de sortida, canviar de torn, despenjar-se de torns rotatoris, demanar que part de la jornada setmanal es faci mitjançant teletreball ...
"La llei fixa un dret individual del treballador, al marge del conveni col·lectiu. Reconeix el 'dret a sol·licitar l'adaptació', no el 'dret a adaptar' la jornada ", precisa Ignasi Beltran, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). I estableix pautes. L'empleat ha d'argumentar i documentar el canvi que vol realitzar en la seva jornada, sense variar la càrrega horària i el salari, assenyalant com interfereix la seva actual situació en la cura de fills i altres familiars propers. La norma avisa que "aquestes adaptacions hauran de ser raonables i proporcionades en relació amb les necessitats de la persona treballadora i amb les necessitats organitzatives o productives de l'empresa". L'empresari té 30 dies per negociar i finalment ha de contestar la sol·licitud. En el cas de denegar-la, ha de justificar la seva decisió. Davant un no, el treballador té 20 dies per acudir als tribunals. Com passa amb la reducció de jornada per cura de fills menors de dotze anys, aquesta demanda es considerarà urgent i prioritària, per la qual cosa s'ha de resoldre, amb celeritat i sense opció de recurs.
Entre els dubtes, figura quins familiars són objecte de protecció o per què es fa una referència als fills menors de dotze anys. Beltran també s'inclina per que vagin a augmentar els litigis. Per això, defensa que la mediació i la negociació col·lectiva guanyin protagonisme en aquests processos.
Per la seva banda, els sindicats relativitzen un possible augmentin els contenciosos judicials. "No cal crear alarmisme, això no és una jornada a la carta. Es demana flexibilitat quan es necessita i, si no hi ha acord, es recorre a la justícia, com passa amb discrepàncies per plusos o hores extres ", defensa Isabel Araque, secretària confederal de la UGT.
La directora de Relacions Laborals de la CEOE, Rosa Santos, atribueix a la "celeritat" amb què es va aprovar aquesta reforma -via decret llei- les "nombroses interpretacions" que es poden fer de la llei. En tot cas, coincideix amb els que rebutgen que la regulació permeti una jornada a la carta, perquè "l'esperit i el text de la llei es desprèn una necessitat de ponderar els interessos del treballador, sense deixar de banda com afecta la part organitzativa, tant a l'empresa com a la resta d'empleats, i també a l'ocupació femenina”. Segons Santos, aquestes mesures de flexibilitat ja s'apliquen en grans corporacions i que el problema es pot donar sobretot en les microempreses.
Per la seva banda, la secretària d'Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicent, parla d'un "avanç", tot i que creu que "encara està per determinar amb claredat que les persones treballadores tinguin més capacitat per decidir sobre l'horari, a funció de les seves necessitats ". "Conciliar implica també que l'empresa ha de contribuir a afavorir la natalitat i la corresponsabilitat en la cura de la família". UGT veu crucial que els convenis comencin a incloure una clàusula sobre adaptació de jornada que ampliïn els mínims establerts per llei i que els treballadors estiguin assistits pels seus representants en la negociació. Per això, ja han preparat una proposta base de clàusula d'adaptació de jornada, així com un formulari estàndard.
Diari Digital La Vanguardia
