Entre altres disposicions, la nova norma reconeix a la COVID-19 com malaltia professional per a tot el personal sanitari i sociosanitari.
Segons la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Espanya continua sent el primer país del món amb més contagis entre el personal de la Sanitat. En concret, en l’última setmana s’han infectat altres 5.997 treballadors en tot el país i la xifra de contagis en aquest col·lectiu supera els 118.000 des de l’inici de la pandèmia.
RESPOSTA EXCEPCIONAL?
Ja en la seva exposició de motius (apartat III), s’anticipa que “les prestacions que poguessin reportar aquests professionals seran les mateixes que el sistema de la Seguretat Social atorga als que hagin contret una malaltia professional”.
Amb aquest acord s’avança en la protecció dels professionals “que presten serveis en centres sanitaris o sociosanitaris i que contreguin la COVID-19 en l’exercici de la seva professió durant la situació de pandèmia, estenent aquesta cobertura al personal sanitari que presta serveis en la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al personal sanitari de Sanitat Marítima que presti serveis a l’Institut Social de la Marina”.
Així, donant una “resposta excepcional a una situació també excepcional”, es satisfan amb el present reconeixement “les demandes que s’havien formulat en aquest sentit des de diverses corporacions i associacions de professionals sanitaris i sociosanitaris, donant resposta també a la demanda formulada al Govern pels grups parlamentaris.
ARTICLE 6
Per explorar el nou reconeixement normatiu hem d’acudir a l’art. 6 del RDL:
En el primer apartat s’anuncia que tot aquell personal sanitari i sociosanitari que, en l’exercici de la seva professió, és a dir, durant la pròpia prestació de serveis sanitaris o sociosanitaris, contregui el virus COVID-19, dins del període compromès des de la declaració de la pandèmia internacional per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fins l’aixecament de totes les mesures de prevenció adoptades per fer front l’actual crisi sanitària, “tindrà les mateixes prestacions que el sistema de la Seguretat Social atorga a les persones que es veuen afectades per una malaltia professional”.
Aquest primer paràgraf ens obliga a fer dos apunts:
- El reconeixement té caràcter retroactiu. En concret, des del passat 11 de mar´, dia en què l’OMS va elevar la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19 a pandèmia internacional.
- La norma subratlla i sembla subjectar la protecció a que el contagi s’hagi produït “en l’exercici de la seva professió”, és a dir, “durant la prestació de serveis sanitaris o sociosanitaris”. L’anterior conclusió ens deixa un interrogant: Com s’acredita que un professional s’ha contagiat durant l’exercici de la seva professió i no durant el seu temps de descans o d’oci?
En l’apartat quart del detallat art. 6, s’informa que “l’entitat responsable d’aquestes prestacions serà aquella que cobrís les contingències professionals en el moment de produir-se la baixa mèdica per contagi de la malaltia”.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA
Per últim, la disposició addicional tercera, sota els mateixos requisits anteriorment esmentats, estén la reiterada protecció per contingències professionals al personal sanitari de la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al personal sanitari de Sanitat Marítima que presti serveis a l’Institut Social de la Marina.
econosmistjusrist.es
