Absència del treball
D’aquesta manera, es reconeix del dret del representant dels treballadors per a absentar-se del treball sensen que això comporti a una pèrdua de la seva retribució. Aquestes absències amb justificació són les que es denominen com a crèdit horari.
Referent a això, el Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix que els representants sindicals poden disposar de 40 hores sindicals. A més, s'estableix que aquest temps no sigui acumulable amb les hores amb què compten com a part del comitè d'empresa.
La sentència del Tribunal Suprem expandeix el dret del delegat del comitè d'empresa a l'acumulació d'hores sindicals. Dicta la sentència que el treballador no pot acumular, però sí gaudir del crèdit horari reconegut en funció de la seva condició de delegat sindical, sempre que aquestes hores siguin majors a les que té reconegudes com a part del comitè d'empresa. La decisió del tribunal busca garantir el ple exercici de la llibertat sindical.
D'aquesta manera, la sentència manté la doctrina establerta per una sentència prèvia, de l'any 2015 que estableix que, en cas de posseir un doble estatus com a delegat sindical i membre del comitè d'empresa, el treballador pot fer ús del crèdit horari que tingui més hores, però rebutjant la seva acumulació.
L’avís a la empresa
Cal anotar que el crèdit horari amb absència del treball no requereix d'una autorització de l'empresari. No obstant això, la norma estipula que s'ha d'efectuar un avís previ i justificat en el cas de permisos retribuïts. Aquest preavís té com a propòsit que l'empresari pugui fer el necessari per a reemplaçar al treballador. Aquest preavís ha de ser realitzat amb un temps raonable, sense que això impliqui informar l'empresari dels temes a tractar en la reunió convocada.
Controls i duració d’aquest crèdit horari
El control de l'ús indegut del crèdit horari correspon als treballadors i representats, estant facultats per revocar el mandat segons ho estableix la llei. L'empresari per mitjà de les seves facultats disciplinàries, també pot exercir aquest cotrol, encara que sol evitar-se per evitar un clima poc agradable a l'empresa.
El crèdit horari només es pot disposar durant 11 mesos a l'any, a causa que es tracta d'un permís retribuït i resulta incompatible amb les vacances anuals del treballador. Així ho estableix la sentència, en manifestar que una empresa que hagi vingut validant el temps de vacances per establir el crèdit horari, de cap manera genera un dret adquirit.
D'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem manté la línia jurisprudencial que confirma que el crèdit horari és de naturalesa individual. Un altre dels objectius és assegurar el seu correcte càlcul, mantenint les garanties per al lliure exercici de l'activitat sindical.
Redacció SF Advocats
