La sentència que estima el recurs del sindicat, conclou que aquesta modificació és un canvi important perquè afecta al dret dels empleats a conciliar treball i vida personal. L’horari, adverteixen els magistrats, és una condició laboral molt sensible pel treballador. En aquest cas, resolen, la variació va haver de ser motivada i negociada amb els afectats segons el procediment establert en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, mitjà que va ignorar la direcció. Per aquest motiu, resolen, la companyia va prendre una decisió injustificada i la condemnen a reposar l’horari habitual, i indemnitzar, si escau, als empleats que provin danys i perjudicis.
Els jutges es fan ressò de les crítiques abocades en nombrosos fòrums sobre l’horari laboral a Espanya, en què es compara amb el dels països europeus del nostre entorn, on les jornades de treball no finalitzen més tard de les 18 hores.
DEU HORES DIÀRIES
En la seva decisió, els magistrats tenen en compte una sèrie de circumstàncies afegides, com el nombre d’hores diàries que, en total, els treballadors quedaven “vinculats a l’empresa”. El calendari, fixat unilateralment, aprovava un canvi de mitja hora que suposava, de fet, una prolongació del dia laboral, únicament compensada amb l’increment del temps pel menjar (d’una hora i mitja a dues). D’aquesta manera, al no retardar l’hora d’entrada i tenir horari partit, els treballadors romanien lligats al treball durant deu hores al dia.
Els beneficis introduïts en el calendari laboral no suposaven un avantatge suficient pels treballadors a ulls del tribunal. Ja disposaven d’una interrupció de noranta minuts per menjar, temps “més que suficient per aquest acte de la vida quotidiana”, afirmen. El sacrifici horari tampoc es veia compensat pel fet d’acabar a les 18:00 hores els divendres de febrer a octubre.
D’altra banda, subratllen, el tram horari afectat amb la prolongació, el de la tarda, “és molt sensible per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors”, ja que pot interferir en les seves activitats personals. Els empleats, expliquen, “poden estar compromesos amb altres deures de més o menys significació, com l’atenció dels fills menors que han acabat hores abans els seus col·legis, o les compres en establiments amb horaris comercials a punt de tancar, etc.”
MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL
El sindicat va recòrrer la sentència del jutjat social que havia avalat la mesura per considerar-la un canvi menor o accidental, permès dins del ius variandi (o dret a modificar) i el poder de direcció de l’empresari. El tribunal rebutja, en canvi, aquesta qualificació i determina que retardar mitja hora el temps de sortida suposa una modificació substancial de les condicions de treball dels treballadors que excedeix de la potestat de l’empleador.
Segons expliquen els magistrats, aquest és un concepte jurídic indeterminat “la precisa delimitació no està exempta de polèmica”. Per determinar si la mesura adoptada per la direcció és substancial” (en el sentit d’un canvi d’entitat) és necessari, en cada cas, valorar les circumstàncies concurrents. Es tracta de ponderar la raonabilitat de la decisió, la seva intensitat, la matèria sobre la que recau, el seu caràcter temporal o definitiu, i si implica “una major onerositat” o un perjudici comparable”.
Les modificacions susbtancials de les condicions laborals s’han de justificar per raons econòmiques, organitzatives o de producció, contrastades. L’empresari ha de negociar-les amb els treballadors i respectar unes exigències formals. La decisió unilateral pot ser impugnada i declarada nul·la o injusta.
En aquest cas, el TSJ considera que retardar en mitja hora la sortida dels treballadors (des de les 18:30 hores fins a les 19 hores) “no és intranscendent sinó que és un canvi important, tenint en compte que porten vinculats a l’empresa des de les 9 hores amb un horari partit, i el nou calendari no retarda l’horari d’entrada”. Per aquest motiu admet el recurs del sindicat i condemna a l’empresa a tornar a l’horari anterior.
UN CAS SIMILAR EN 2005
El tribunal basc s’aparta de la jurisprudència establerta en un cas similar pel Tribunal Suprem en 2005. L’Alt Tribunal va fallar a favor d’una cadena comercial que va ampliar l’horari de la botiga durant els mesos d’estiu, retardant el tancament mitja hora (a les 21:30 en comptes de a les 21:00). En aquesta ocasió, es va considerar que la modificació no era substancial, avalant així la decisió empresarial. No obstant aixó, el TSJ creu que el cas “no era idèntic” perquè “també es retardava correlativament l’hora d’entrada, es valorava que els segments horaris afectats no afectaven als transports públics i, especialment, que la modificació només implicava mesos d’estiu”.
D’altra banda, recorden els magistrats, es tracta d’una resolució de fa catorze anys. En l’actualitat procedeix una interpretació més acord amb la protecció del dret a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Així ho exigeix la llei orgànica per a la consecució de la igualtat efectiva entre homes i dones, conclouen.
Diari Digital Cinco Días
