S’ha considerat igualment convenient en tot cas preservar la terminología tradicionalment emprada en el nostre sistema jurídic en els casos en què els nous termes es refereixen a conceptes àmpliament arrelats, estudiats i tractats en la legislació, la jurisprudencia i la doctrina.
El Capítol II defineix, d’una banda, les circumstàncies en què l’obtenció, utilització i revelació de secrets empresarials, són considerades lícites en consideració a interessos dignes d’una major tutela i per tant, davant de les que no són procedents les mesures de protecció previstes en aquesta llei; i, de l'altra, les conductes constitutives de violació de secrets empresarials. En aquest sentit, la protecció dels secrets empresarials s'estén també de forma nova a les anomenades «mercaderies infractores» incloent-se els actes d'explotació d'aquestes mercaderies entre els quals constitueixen violació de secret empresarial.
El Capítulo III, sense tenir origen directe en l’articulat de la directiva, complementa i perfecciona el seu contingut, en abordar, mitjançant regles dispositives, el vessant patrimonial del secret empresarial. Es tracta, en definitiva, de previsions que, en defecte d’acord entre les parts, ordenen succintament com es desenvolupa la potencial cotitularitat del secret empresarial i la seva transmissibilitat, en particular si s'escomet mitjançant llicència contractual.
Per la seva banda, en el Capítol IV es consigna un catàleg obert d’accions de defensa que conté la designació i configiració sustantiva dels més importants remedis reconeguts al titular del secret empresarial per fer front a la seva violació, amb especial atenció a la regulació de la indemnització de danys i perjudicis, que s’estén tant al seu contingut econòmic com a la facilitació del seu càlcul i liquidació en línea amb el que ja disposa materia d’infracció de patents i per extensió d’altres drets de propietat industrial. Finalment, la regulació material de les accions de defensa conclou amb una regla propia de prescripció.
Finalment, el Capítol V ve a regular aquells aspectes processals que permeten oferir als titulars de secrets empresarials eines efectives per a la tutela judicial de la seva posició jurídica, a través d’un sistema d’accions robust i d’un procés plenament eficaç i senzill, respectuós amb les garanties de justicia i equitat però desproveït de formalitats innecessàries i concebut per a tramitar-se en un termini raonable, l’eficàcia s’assegura en tot cas a través d’un catàleg adequat de mesures cautelars.
D'altra banda, les novetats processals més significatives es projecten sobre tres aspectes. En primer lloc, s'incorporen una sèrie de regles a fi de preservar el tractament confidencial de la informació que s'aporti o es generi en el procés i que pugui constituir secret empresarial. En segon lloc, s'ofereix un marc normatiu per al desenvolupament de diligències de comprovació de fets, d'accés a fonts de prova en poder de la contrapart o de tercers i, si s'escau, d'assegurament de proves. En tercer lloc, s'incorporen regles singulars en matèria de tutela cautelar, així com especialitats en relació amb la caució substitutòria, l'alçament de les mesures en cas que durant la pendència del litigi es produeixi una desaparició sobrevinguda del secret empresarial i per a la tutela de la posició jurídica dels tercers que es puguin veure o s'hagin vist afectats desfavorablement per les mesures cautelars.
A la part final destaca la modificació de l’article 13 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial, per, mantenint l’atribució del carácter de competencia deslleial a la violació de secrets empresarials, precisar que aquesta es regeix pel que disposa aquesta norma, que actuarà com a llei especial enfront de la previsions d'aquella disposició, susceptible, com a llei general i en allò que no s'oposi a l'especial, de ser utilitzada per a la integració de llacunes. D'aquesta manera es perfila l'encaix de la nova llei dins el marc de protecció que el nostre ordenament jurídic proporciona enfront de la violació dels secrets empresarials, sense perjudici de les conseqüències que, per als casos més greus, resulta de l'aplicació dels tipus delictius previstos en els articles 278 i 279 del Codi Penal.
Notícias Jurídicas
