Els prop de quatre milions de treballadors afectats per un ERTO com a conseqüència de la Covid-19 han passat de la primera reacció d’inquietud per les conseqüències, a preguntar-se quant, quan i de quina manera podran cobrar la prestació. En aquest sentit, són les qüestions sobre la paperassa i el procediment a seguir, la quantia a la que tenen dret i la compatibilitat amb altres ingressos, les que centren ara les seves preocupacions.
A això s’afegeix la incertesa sobre quan podran cobrar. L’allau d’expedients ha desbordat al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), i pesa al reforç del servei mitjançant la contractació d’interins i encara que la ministra Yolanda Díaz hagi manifestat que “s’estan reconeixent prestacions a un ritme com mai”, a molts treballadors no els ha arribat encara la notificació de l’ocupador avisant-los que el seu ERTO està aprovat.
Els experts laboralistes van aclarint poc a poc els dubtes que van sorgint sobre la marxa davant la situació tan extraordinària. Alerten que, si bé, en principi, no cal fer gestions extra amb el SEPE, algunes comunitats estan establint les seves pròpies regles.
CAL ESTAR DONAT D'ALTA EN LA DESOCUPACIÓ PER COBRAR LA PRESTACIÓ?
En principi, no. Però dependrà de la comunitat autònoma del treballador. Si bé s’ha establert que sigui l’empresa qui comuniqui i sol·liciti la desocupació en nom dels treballadors, facilitant totes les dades necessàries, hi ha regles particulars. “Alguna comunitat autònoma, com és el cas de Catalunya, estan exigint addicionalment que el treballador es trobi d’alta com a demandant d’ocupació si no ho havia estat amb anterioritat”, explica Alberto González, director laboral a GD Legal.
T’HAN DE COMUNICAR L'APROVACIÓ DE LA PRESTACIÓ?
Per regla general, el SEPE hauria de comunicar l’aprovació o denegació de la desocupació. No obstant això, apunta González, en aquest escenari tan excepcional, “tot sembla indicar que aquesta comunicació no es produirà”. El lletrat creu que, el fet que el decret llei de mesures urgents del passat 17 de març exoneri a aquests treballadors del compliment dels requisits de cotització mínima per tenir dret a la desocupació, relaxa aquesta exigència.
Els afectats poden consultar, no obstant això, l’estat de la seva prestació a través de la seu electrònica del SEPE. Segons calcula l’organisme, es reconeix un 90% de les prestacions que actualment tramiten.
UN TREBALLADOR QUE HA ESTAT INCLÒS EN UN ERTO AL MARÇ, DES DE QUAN COMENÇA A COBRAR-LO?
A partir del 3 de maig. Aquesta és la data aproximada en què la major part de treballadors afectats per un ERTE al març i abril ingressaran la prestació. Normalment, explica González, es cobra entre el dia 10 i 15 del mes següent a què es genera el dret, però, l’allau d’expedients presentats ha provocat una situació excepcional.
Per aquest motiu, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha indicat que al mes de maig s’avançarà el pagament al dia 3, data en la qual també s’abonaran els endarreriments. És a dir, el pendent del mes de març i el corresponent al mes d’abril.
Cal tenir en compte, assenyala el lletrat, que el treballador tindrà dret a cobrar la desocupació des de la data d’execució de l’ERTO. Aquesta data és la que l’ocupador ha de comunicar a la plantilla afectada. Per regla general, afegeix, “la data d’execució de l’ERTO per força major està coincidint amb l’inici de l’estat d’alarma, però pot variar”. Als ERTO convencionals, s’executaran en el moment en que l’empresa comuniqui la seva decisió final després del període de negociacions.
A LA QUANTIA DE LES PRESTACIÓ, ES TÉ EN COMPTE ELS FILLS A CÀRREC?
Si, el SEPE té en compte si el treballador té fills al seu càrrec. D’aquesta manera, el màxim de la quantia de la prestació per desocupació és de 1.098,09 euros en cas de no tenir fills, si bé aquest límit pot augmentar a 1.254,98 euros si es té un fill, o fins a 1.411,83 euros en cas de dos fills o més. Per contra, la quantia mínima a cobrar és de 501,98 euros quan no es tenen fills, pujant a 671,40 euros en cas de tenir-los.
QUÈ PASSA AMB LES PAGUES EXTRA (LA DE JULIOL, PER EXEMPLE)?
Depèn de si es tracta d’un ERTO de suspensió del contracte o un ERTO de reducció de jornada. Com explica María Jesús Galiana, advocada i responsable de l’Àrea Laboral de NOVIT Legal, en el primer cas no es meriten, per la qual cosa es “restaria” aquest temps de la propera extra; i en el segon “es cobraria la part proporcional que es treballa”.
EN CAS DE NO COBRAR A TEMPS, ES POT DEMANAR INTERESSOS?
Només en cas que no es rebi el cobrament en els tres mesos següents al del reconeixement de la desocupació. En aquest cas, aclareix González, “estaríem parlant de l’interès legal dels diners”.
FINS QUAN ES COBRA ?
La prestació per desocupació es cobrarà fins que finalitzi l’ERTO pel qual el treballador s’ha vist afectat. Referent a això, si l’ocupador ha previst com data per a la seva finalització la de l’aixecament de l’estat d’alarma (segons el previst al decret llei), l’ideal és que vagi informant als treballadors de les pròrrogues del mateix.
ES POT COMPATIBILITZAR EL COBRAMENT D'UN ERTO AMB UN SOU?
Si el treballador que es troba cobrant la desocupació aconsegueix un contracte de treball a temps parcial, “pot escollir entre compatibilitzar el seu cobrament o suspendre’l”, afirma González. Pel lletrat, en la situació actual, aquesta suspensió no té molt sentit, “ja que el seu cobrament no computarà als efectes d’esgotar l’atur”.
En cas de compatibilització, aclareix el lletrat, “el treballador veurà reduït proporcionalment l’import de la prestació, en relació al temps treballat”. És a dir, es resta de l’import de la prestació la part proporcional al temps treballat.
EN QUINES CIRCUMSTÀNCIES NO ES COBRA PRESTACIÓ, TOT I ESTAR INCLÒS EN UN ERTO?
Tots els treballadors inclosos tenen dret a la prestació. Com a única excepció, apunta González, “estaran exclosos aquells que ja tenien suspès el contracte i venien cobrant altre tipus de prestació”. Per exemple, per incapacitat temporal, maternitat, paternitat, etcètera. En el moment en què finalitzin aquestes prestacions, passaran a cobrar la desocupació.
SI L'AUTORITAT LABORAL DENEGA L’ERTO, QUINA ÉS LA SITUACIÓ DEL TREBALLADOR?
En cas que l’autoritat laboral denegui l’ERTO, explica González, l’empresa haurà de pagar els salaris que no hagués abonat al treballador, per la qual cosa aquest tindrà dret a reclamar el sou no percebut. El treballador haurà de seguir treballant, tot i que “extremant les mesures de prevenció de riscos a fi d’evitar contagis”.
Diari Digital Cinco Días
