La ponent, la magistrada Ruiz-Jarabo Quemada, estableix que en aquestes situacions no cala tendre a una mera lògica cronològica de l’empresa sobre la concurrència simultània de dues causes productives, que per justificar la selecció d’un procediment unitari pel qual canalitzar extincions derivades de marcs de correspondència no assimilables.
Per això, conclou que "els llindars quantitatius establerts en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors conformen un element indisponible a l’hora de determinar les regles que s’han d’aplicar per a l’articulació de les extincions motivades per causa econòmica, organitzativa o productiva, quedant fora de la competència i decisió empresarial la selecció del procediment de tramitació fitxada en la normativa estatuària”.
Assenyala la magistrada que la inclusió d’un dels centres en l’acomiadament col·lectiu contravé el propi criteri empresarial mantingut fins a la data; el criteri mantingut per la pròpia Audiència Nacional; i la jurisprudència del Tribunal Suprem respecte a la indisponiblitat dels llindars quantitatius fitxats per l’article 51 de L’ET, ja que l’empresa no tenia justificació des d’una perspectiva econòmica, productiva o organitzativa, al no concórrer tals causes, quan menys, en aquest centre de treball.
No obstant això, l’empresa va aprofitar la coincidència temporal de la seva pròpia decisió –l’extinció d’una contractació – per artificialment, sobredimensionar el perímetre de l’acomiadament col·lectiu incloent a aquest segon centre i distorsionar així la correlació de forces del Comitè d’Empresa del primer centre, on, a diferència del que ha passat en el segon, no havia aconseguit arribar a un acord.
En aquest sentit, recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem –per totes, Sentència de data 10 d’octubre de 2017-, en la virtut del qual, no cal que l’empresa opti lliurement entre escometre un acomiadament col·lectiu o acomiadaments individuals per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, havent d’acudir inexcusablement a la modalitat que en cada cas legalment correspongui.
COMPTES CONSOLIDADES
Recorda que si l’empresa que inicia el procediment forma part d’un grup d’empreses amb obligació de formular comptes consolidats, ha d’acompanyar-los amb els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats de la societat dominant del grup auditats, en el cas d’empreses obligades, sempre que hi hagi saldos deutors o creditors amb l’empresa que inicia el procediment.
Diari Digital El Economista
