Així, ho determina el Tribunal Suprem, en sentència de 14 de març de 2019, que ratifica la doctrina d’altra prèvia, de 28 de maig de 2013, i en la qual ponent, la magistrada Virolés Piñol, argumenta que fins al moment que es declara la incapacitat permanent total i, per tant, es dóna per conclosa la relació laboral, “no es pot entendre que s’inicii el termini per a l’exercici de l’acció tendent a exigir tal compensació, ja que mentre pervivia la relació laboral, fins i tot en suspens, no era exigible tal substitució de l’obligació de fer per una pecuniària, sense perjudici del dret a aquesta última que ara no es qüestiona”.
Cita la magistrada la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 10 de setembre de 2009, en la qual es dictamina que "el treballador té dret a gaudir de les seves vacances en un altre període que no coincideixi amb la seva baixa per malaltia, quan no hagués pogut gaudir-les durant aquesta”, o respecte a “la possiblitat que l’exercici del dret al gaudi de les vacances que es van veure impossibilitades per la malaltia es dugui a terme fora de l’any natural” i ”sense excloure a priori que aquest període pugui quedar fora del període de referència de les vacances anuals en qüestió”.
Per tant, cita la sentència prèvia del Tribunal Suprem de 28 de maig de 2013, en la qual es va establir que “el dret a vacances anuals retribuïdes no s’extingueix en analitzar el período de referencia fixat pel Dret nacional en cas que el treballador hagi estat en situació de baixa per malatia durant la totalitat o part del període de referència i no hagi tingut efectivament la possibilitat d’exercitar aquest dret”.
Raona, per tant, Virolés Piñol encara que l’acció de substitució del gaudi vacacional anual efectiu per compensació econòmica únicament pot instar a l’extingir-se la relació laboral, esdevinguda en el present cas tal extinció contractual com a derivada de la declaració d’incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual de la treballadora reclamant, i a partir d’aquest moment s’inicia el termini d’exercici de l’acció i, per això –presentada papereta de conciliació extrajudicial-, “no es pot apreciar l’exepció de prescripció al·legada per l’empresa recurrent”.
El treball declarat en situació d’incapacitat permanent reclamava 3.114,04 euros, en concepte de compensació econòmica de les vacances no gaudides pels anys 2010, 2011 i 2012.
un cotxe. Per això, reiterem la importància de llegir amb deteniment la lletra petita del contracte, doncs, tot i que en gran part de les ocasions les entitats que concedeixen aquest tipus de crèdits no sol·licita una nòmina per a la seva concessió, a canvi, sí demana avals.
El Economista
