Toca anar dient adéu als anuncis de rom, vodka, bourbon, tequila o whisky en ràdio i internet. Aquests productes, la presència ja estava vetada en l'àmbit televisiu, perdran la resta dels seus canals per anunciar-se. Segons l'avantprojecte de llei presentat el passat 6 de novembre pel Ministeri d'Afers Econòmics, i que ja s'està sotmetent a consulta pública, es prohibeixen totalment els anuncis de totes les begudes que superin els 20 graus.
"Es prohibeix la comunicació comercial audiovisual de begudes alcohòliques amb un nivell superior a vint graus", explica l'escrit. El motiu és evitar "comunicacions comercials que fomentin comportaments nocius per a la salut". En aquest apartat, s'inclou també la polèmica prohibició de jocs d'atzar i apostes, del tabac (i cigarrets electrònics) i de l'esoterisme.
I no només els anuncis d'aquestes begudes queden totalment prohibits, sinó que, si la seva gradació és inferior a el límit imposat pel ministeri, també hi haurà noves traves. La primera és que s'ha acabat la possibilitat de veure un anunci de Mahou, San Miguel, Cruzcampo o Damm abans de les 20:30. Només es poden emetre durant nou hores i mitja, fins a les sis del matí. Això també s'aplica a internet i ràdio.
A més, hi ha determinats escenaris en els quals un vi o una cervesa no podran anunciar-se. Per exemple, si van dirigits a un públic juvenil, si fa l'efecte en l'espot que "l'alcohol contribueix a l'èxit social o sexual" o que es remarqui com a qualitat positiva d'aquestes begudes el seu contingut alcohòlic.
Des de la patronal de begudes espirituoses, comenten que això suposaria una desgràcia per al sector en un moment clau. La crisi del covid els ha tret moltes vendes en bars i això seria com lligar-los les mans per arribar a el client final. "És de el nivell de la llei seca", explica el director de l'associació, Bosco Torremocha.
"Es va a limitar la facturació d'agents publicitaris i mitjans. A més, les empreses de el sector es veurien anul·lades en un moment crític ". Torremocha comenta que "la publicitat és un bé clau en aquest moment" i el seu veto produirà que "s'alteri per sempre la competència, perquè no podran donar-se a conèixer nous actors".
L'associació critica que la imposició a el sector és el resultat d'una mala valoració de la situació i de el sector. "Hi ha moltes coses que no tenen sentit, que es posi la mateixa restricció a la televisió, la ràdio i, sobretot, a internet és absurd". El director advoca per, més que limitar els horaris, limitar els continguts en què es puguin exposar aquests anuncis.
"No contemplem altre escenari que el que facin marxa enrere amb això", afirma Torremocha, que creu que els diferents actors (agències publicitàries, mitjans i empreses de l'alcohol) reclamaran i aconseguiran que es retiri aquest punt de la legislació. "No sortirà, fa mal a molta gent i la directiva europea no va en aquesta línia".
Abans d'aquest avantprojecte de llei, ja existien restriccions a l'hora de anunciar-se. Concretament, les begudes més fortes estan prohibides a la televisió. Això és així des de 1988, quan es va establir aquesta legislació. No obstant això, en molts altres canals si que es podien veure anuncis de ginebra, vermut o vodka, per exemple, la ràdio. A partir d'aquesta nova normativa, això ja serà cosa de el passat.
La fi de la publicitat relacionada amb l'alcohol seria un nou cop per als mitjans, el mercat publicitari s'ha vist fortament minvat pel coronavirus. Segons dades d'Infoadex, l'any passat, les marques de licors i destil·lats van invertir 25 milions d'euros a Espanya en publicitat. Aquest sector representa un 14% de tot el pressupost dels anunciants. La líder va ser Pernod Ricard, propietària de les marques Absolut i Beefeater, amb un 15% de tota la inversió, seguida de la matriu de Larios i Brugal, amb un 8,7%.
En el conjunt del mercat publicitari, en el primer semestre del 2020, ja s'ha produït una caiguda de l'27,9% (2.158 milions d'euros). No obstant això, a la ràdio, principal afectada per la retirada d'anuncis de begudes d'alta gradació, la publicitat facturada va ser de 165 milions, marcant una caiguda de l'34,3%.
Diari Digital El Confidencial
