Un sector de la doctrina més autoritzada d'aquell moment va entendre que, donada l'estricta interpretació literal d'aquest precepte, les persones jurídiques no podien exonerar-se de sanció penal quan els delictes eren comesos pels representants legals o pels alts directius que poguessin contractar en nom de la societat, i hi ha, de tal manera, una mena de responsabilitat objectiva per descarregar.
Per contra, l'exoneració de la persona jurídica si podria donar-se quan els delictes eren comesos per empleats, les tasques havien de ser supervisades, vigilades o controlades per aquells representants, existint, en aquest cas, una mena de responsabilitat per defecte d'organització o per la comuna culpa in vigilant. Per a aquesta exoneració, i ja que el Codi Penal vigent de llavors no establia quin era el programa ni les mesures concretes adequades que havia d'adoptar la persona jurídica per eludir la responsabilitat penal, es pensava que l'entitat havia d'acreditar d'alguna manera que, tot i de l'efectivitat dels controls, el citat empleat havia aconseguir escapar a ells.
Amb l'entrada en vigor l'1 de juliol de 2015 de la Llei Orgànica 1/2015 de nova modificació del Codi Penal s'estableix la possibilitat d'exonerar o, si escau, atenuar, la responsabilitat penal de les persones jurídiques també en el cas que els delictes siguin comesos per representants legals, sempre que s'aprovin i executin per l'òrgan d'administració models d'organització i gestió que incloguin determinades mesures de vigilància i control operatives, les quals es troben regulades àmplia i amb cura des d'un punt de vista estrictament genèric en la nova redacció (eg creació d'un òrgan independent de supervisió i compliment, assumpció de protocols en la presa de decisions, sistemes disciplinaris, verificació i actualització periòdic del model triat), però el detall ha de ser implementat per cada empresa en funció de la seva grandària i de les seves àrees potencials de risc.
Aquests models d'organització i gestió efectius també hauran de ser adoptats per les persones jurídiques si volen exonerar-se de la seva responsabilitat penal pels delictes comesos pels seus empleats sense facultats de representació, si bé els requisits a complir són menys detallats pel Codi Penal que els que afecten els dels representants legals abans esmentats.
Per implementar aquests models, pot ser de gran importància analitzar les obligacions que determinades regulacions sectorials de gran exigència imposen a les societats que intervenen en el tràfic mercantil, com ara la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals, la Llei de Protecció de Dades, la Llei del Mercat de Valors, així com la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en l'àmbit de la salut i de la seguretat.
Cal destacar, finalment, que els possibles tipus de sancions que pot arribar a assumir la persona jurídica no han variat des de l'adopció de la Llei Orgànica 5/2010, arribant a abastar des de la multa econòmica fins a la dissolució de la persona jurídica, passant per mesures intermèdies com la suspensió temporal d'activitats o la clausura de locals.
Moisés Murcia Priego
Advocat especialista en Dret de l'Empresa, SF Advocats
