Però l'entrada en vigor del Nou Reglament europeu de Protecció de Dades (RGPD) el passat 25 de maig i la reforma a la qual està sent sotmesa la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) han posat de nou aquest assumpte sobre de la taula i aquest cop, amb la intenció clara d'avançar de la mateixa manera que ho han fet altres països de la UE, en la qual des de fa anys aquesta mesura és possible.
El passat 4 de setembre es va publicar el Reial Decret 11/2018, de 31 d'agost, que, entre altres coses, transposa al dret espanyol la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015 , relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
En virtut d'aquesta Directiva, s'han d'establir canals interns de denúncies al sector privat que permetin comunicar conductes contràries a la llei o als procediments interns aprovats per les organitzacions per assegurar el compliment normatiu en les seves actuacions.
I és que no admetre l'anonimat suposa un fre molt important en la denúncia d'irregularitats o fets il·lícits en organitzacions, principalment, la relatives a blanqueig de capitals. La implementació d'aquesta mesura ha demostrat en altres països que la protecció de les dades del denunciant ha ajudat a detectar irregularitats molt greus que poden posar en perill, no només la reputació de l'organització, sinó també milers de llocs de treball, millorant, en definitiva, el sistema de compliance.
Concretament, el Reial Decret introdueix un nou article a la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, l'article 26 bis. En el primer apartat indica: "Els subjectes obligats han d'establir procediments interns perquè els seus empleats, directius o agents puguin comunicar, fins i tot anònimament, informació rellevant sobre possibles incompliments d'aquesta llei, la seva normativa de desenvolupament o les polítiques i procediments implantats per donar-los compliment, comesos en el si del subjecte obligat ".
L'anonimat en aquests canals de denúncies internes en empreses o whistleblowing suposa una novetat a Espanya. Si mirem enrere, des de la promulgació de la Llei Sarbanes-Oxley dels EUA a l'any 2002, Espanya era un dels pocs països que no permetia les denúncies internes anònimes dins l'àmbit de les organitzacions
L'antic òrgan assessor de la Comissió Europea en matèria de protecció de dades, el Grup de Treball de l'Article 29 (GT29), en el seu dictamen 1/2006 relatiu a la "aplicació de les normes sobre protecció de dades de la UE als sistemes interns de denúncia d'irregularitats en els àmbits de la comptabilitat, controls d'auditoria interns, qüestions d'auditoria, lluita contra la corrupció i delictes financers i bancaris ", encara que estableix com a regla general que el denunciant s'ha d'identificar, si permet que es puguin rebre i tramitar denúncies anònimes en determinades circumstàncies.
Però l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) s'allunya de les recomanacions del GT29 i de les regulacions dels països del seu entorn i el 2007, en un informe del seu Gabinet Jurídic (Informe Jurídic 128/2007) "Creació de sistemes de denúncies internes a les empreses (mecanismes de whistleblowing) "afirmava expressament que les denúncies no podien ser anònimes.
Tot i aquest informe de la nostra Agència, la realitat era que sí s'acceptaven i tramitaven denúncies anònimes i la jurisprudència els concedia validesa. Així, per exemple, aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries sobre l'acomiadament d'un treballador per part d'ENDESA S.A. (Seu de Las Palmas de Gran Canària) Sala del Social 2117/2016, de 22 de juny de 2016, va qüestionar la prohibició de l'AEPD de no permetre les denúncies anònimes.
El Tribunal analitza tant l'Informe Jurídic 128/2007 de l'AEPD com el Dictamen 1/2006 del GT29 i conclou:
"Ara bé, el fet que la transmissió de la denúncia anònima dipositada a la bústia Ètic pogués suposar incompliment de les orientacions ofertes per l'AEPD no vol dir que ENDESA SA vulnerés en el tractament d'aquesta informació personal el dret a la protecció de dades personals del denunciat "
"(...) el recel que suscita l'anonimat no pot impedir que l'empresa, primer posi en marxa un procés d'indagació interna reservada (...)"
Aquesta situació anòmala d'Espanya en relació amb l'anonimat en les denúncies internes d'organitzacions, es resol amb la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal que a hores d'ara es troba en fase de tramitació parlamentària. El seu article 24 regula els sistemes d'informació de denúncies internes en el sector privat i recull la possibilitat que siguin anònimes.
Aquesta mesura històrica al nostre país introdueix un mecanisme que es considera essencial per a la lluita contra el frau econòmic. I és que els casos de corrupció, a més de provocar pèrdues financeres importants, també posen en dubte la reputació del propi sistema econòmic. Per això, a més de permetre l'anonimat en aquest tipus de denúncies, cal protegir legalment als "denunciants d'irregularitats" per crear un model efectiu que permeti el compliment normatiu, cosa de la qual hem de prendre nota des de ja totes les organitzacions compromeses amb la implementació un sistema eficient de compliance.
Diari Digital Expansión
