L’àmbit judicial no escapa d’aquests pictogrames, doncs ja són diverses les sentències que han estat emeses, tant acusatòries com absolutòries, en funció de l’emoji proposat com a prova, tal com ha exposat la jove investigadora Ana Rodríguez, professora de Dret Processal de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
PRIMERS CASOS AMB EMOJIS
Rodríguez ha impartit una ponència sobre aquest tema en el marc d’una jornada sobre la situació actual i perspectives de futur de la justícia digital a Espanya i la UE celebrada a Càceres.
Un dels primers casos va ser el 2015, segons ha exposat la investigadora, quan un jove novaiorquès va penjar un missatge a Facebook amb els emojis d’un policia i tres pistoles, pel que va ser detingut i processat per un delicte d’amenaça terrorista.
També ha passat a França, on al 2016 un home va ser condemnat a tres mesos de presó per enviar a la seva exparella l’emoji d’una pistola.
De fet, la companyia americana Apple ja va eliminar aquest emoji i el va substituir pel d’una pistola d’aigua, cosa per la qual la jove investigadora s’ha preguntat “què hagues passat judicialment amb aquest francés” amb aquest nou emoji o si hagués tingut un iPhone.
I és que, segons ha apuntat, hi ha diferències de format de les imatges entre les diferents plataformes, cosa a la que s’uneix “la subjectivitat en interpretar el significat de l’emoji”.
Per exemple, l’anomenat "Face With Look of Triumph", una cara esbufegant, vol dir satisfacció per la feina ben feta, però la majoria de la gent creu que té connotació d’enuig.
“La interpretació dels emojis no és unívoca, hi ha ambigüitats, i això pot generar problemes. A més, hi ha diferències de formats entre les plataformes”, ha insistit aquesta professora, que entèn que aquests emojis ajudin a vegades a desentranyar el sentit d’un missatge, però no sempre.
L'AMBIGÜETAT BENEFICIA L'ACUSAT
A Espanya també s’han donat casos en els que l’ambigüitat ha beneficiat a l’acusat. L’Audiència Provincional de Barcelona va jutjar un home per un pressumpte delicte d’amenaçes per enviar a la denunciant el següent text: “ja veuràs tu quan sortim d’aquí” seguit de l’emoji del “polze cap amunt”, cosa que “no té connotació negativa, en principi”, pel que va ser absolt.
“Les dudes que pot suscitar la interpretació del missatge de l’emoji no poden decantar-se en perjudici de la persona acusada; és el cas in dubio pro reo”, ha afirmat.
Altre cas similar va ser el d’una dona que va denunciar a la seva exparella a Cantàbria per enviar-li un missatge amb els emojis “d’una diana”, “les cares d’una dona i un home” i “una pistola”.
Mentre la denunciant sostenia que l’home al·ludia a la seva nova parella, el jutge va interpretar que també podria referir-se a que l’acusat es volia suïcidar per no ser capaç de superar la ruptura matrimonial, pel que va ser absolt.
TAMBÉ SERVEIX COM A PROVA
Però en ocasions serveix com a prova, com en un cas civil a Valladolid en el marc d’una discrepància en el nombre d’hores d’ús d’una màquina arrendada.
Es va mostrar com a prova una conversació per Whatsapp en la que la part actora va escriure “Hores totals. Total 272 hores” al demandat, qui va respondre amb l’emoji del “polze cap amunt”. Va tindre que abonar 5.000 euros més.
“El Jutjat de Primera Instància no li va donar cap importància a l’emoji en considerar-lo dins d’una comunicació informal, però l’Audiència Provincial va dir que aquest emoji mostra ple acord amb el nombre d’hores totals”, ha detallat la jove investigadora gallega.
També a Alacant s’han vist emojis en sentències judicials, com en la referida a un home que va trencar la seva condemna per assetjament de prohibició de comunicar-se amb la víctima, després d’enviar emojis a la seva exparella.
20minutos.es
