TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS
El TEDH està facultat per conèixer de demandes de violacions a drets humans, originades tant per individus com pels propis Estats. Aquestes denúncies han de complir certs requisits i respectar els terminis legals establerts per poder admetre. Posteriorment, en cas de ser admeses les reclamacions, els magistrats obren un procés per emetre la sentència respectiva.
LA POSICIÓ D'ESPANYA RESPECTE AL NOMBRE DE RECLAMACIONS
Les xifres han estat publicades en un recent informe de la Secció d'Estadística del Consell General del Poder Judicial. Es titula 'Espanya davant els tribunals de justícia europeus. Una visió a través de les dades estadístiques '.
Una de les valoracions judicials d'Espanya de cara a dades estadístiques, es registra entre 2014 i 2017. En aquest període de temps, el país va llançar una mitjana de 622 denúncies a l'any. Això es tradueix en una taxa de 0,14 per cada 10.000 habitants.
Aquestes dades de les reclamacions a Espanya formen una quantitat equiparable a França i Bèlgica i bastant inferior respecte a la resta d'Estats subscriptors del Conveni, que arriben a una taxa de 0,64.
Igualment, la ràtio de sentències del TJUE a Espanya per violacions de drets contemplats en el Conveni, és menor en comparació amb el conjunt d'Estats signants. D'aquesta manera i amb un percentatge aproximat de 8,8 de fallades judicials per any, Espanya es col·loca en posició similar a països com Holanda, Alemanya, Regne Unit i Irlanda. A més, està numèricament per sota de Portugal, Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Àustria.
En canvi, pel que fa a demandes per incompliment de l'Estat, Espanya es troba pràcticament al mateix nivell de la resta dels països. Presenta una mitjana de 0,07 sentències per cada milió d'habitants, en comparació amb la mitjana europea de 0,06.
RECURSOS D'INTERPRETACIÓ DE DRET
D'altra banda, segons l'informe dels jutges espanyols han introduït recursos d'interpretació d'assumptes de Dret davant el TJUE. Aquest és un mecanisme prejudicial previst en el Conveni, i des de 1986 es compten 460 recursos. Això ve a ser un 5,3% del total, de manera que Espanya es manté per sota dels altres països tenint en compte la seva població.
Es comprova que, des de l'any 2007, les dues matèries que amb més freqüència afecten a aquestes demandes d'interpretació són: protecció al consumidor (65 sol·licituds) i política social (63).
ÒRGANS JURISDICCIONALS ESPANYOLS ANALITZATS
Pel que fa als òrgans recurrents d'aquests mecanismes prejudicials, durant els últims 10 anys el Tribunal Suprem és el que més sol·licituds va presentar: un total de 58. El segueixen els Tribunals Superiors de Justícia, amb 37; les audiències provincials amb 29 sol·licituds, i finalment, amb 28, els jutjats de primera instància.
Amb aquestes xifres es demostra la bona salut de l'Estat de Dret espanyol. Aquest comportament judicial del país, en els organismes internacionals europeus, confirma l'exercici ple de les garanties processals que han d'emparar als ciutadans.
Redacció SF Advocats
