El Tribunal Suprem estableix un criteri davant les audiències provincials. Donat que aquestes no havien fitxat una “vessant” uniforme al moment d’aplicar la llei en el cas concret i, en la que tampoc la mateixa Sala II del Suprem, s’havia mostrat unànime.
UNIFICACIÓ DE CRITERIS
Dit l’anterior, els magistrats han fet un pronunciament en contra del tipus penal de “maltracte sense ocasionar lesions”, on no sigui requerida assistència facultativa a la víctima (dona, exdona, o persona lligada per anàloga relació d’afectivitat. Delicte que es trova recullit a l’article 153 del Codi Penal vigent i, que a partir d’ara, haurà de ser comprès i introduït a l’article 57 de la mateixa legislació, comportant de manera imperativa la pena accessòria de l’impediment d’acostament o aproximació a la víctima. Precepte aquest últim, que estableix “com obligat, i no només potestatiu del jutge, la imposició d’aquesta prohibició d’aproximació a la víctima per als autors de delictes d’homicidi, tortures, contra la llibertat sexual o de lesions, en els que la persona agredida sigui la parella o exparella”.
Cas concret, el Suprem Tribunal, fa esment que quan es parli lato sensu del delicte de lesions, aquesta expressió no es pot entendre des d’un punt de vista “merament gramatical”, en virtut de que el mateix article 57, apartat primer, enumera els delictes de manera genèrica i no en relació a delictes “concrets”, sinó en base al disposat al LLibre II del Codi Penal. D’una altra manera, afirmen, seria impossible imposar les penes accessòries a delictes com el que ens ocupa.
Interpretació a la que els magistrats cotegen amb el numeral 153 de la mateixa legislació penal, introduïnt a la reforma del 2015, que tipifica el maltracte amb lesions d’índole menys greu i aquells cops o maltractes d’obra que no causin lesió. La qual cosa pretén distinguir dues accions o conductes lesives, que guarden com a interés superior, protegir el bé jurídic de la integritat física i la psíquica de la víctima.
El Tribunal afegeix altre fonament, ja que l’article 153, castiga amb idèntiques penes de presó i de drets, davant les víctimes, tant a condemnats que causin lesions susceptibles d’una assistència mèdica primària (lesions menys greus), com a aquelles que incorrin en el maltractament d’obra sense lesions i, no obstant això, si s’interpretés que aquest últim delicte no estigués comprès a l’article 57 del Codi Penal, únicament al condemnat del primer suposat, se li podría adjudicar una restricció d’apropament, mentre que en el segon cas, no se li podria imposar tal pena accessòria, ni tan sols amb caràcter facultatiu.
APLICACIÓ DE LAPENA ACCESSÒRIA D'IMPOSSIBILITAT D'APROXIMACIÓ
Atenent al cas concret examinat, la Sala estima oportú un recurs de la Fiscalia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que va deixar sense efecte la prohibió d’aproximació imposada a un home que va bufetejar i maltractar amb “altres” cops a la seva parella en una via pública de Getafe. Accions que li van ocasionar a la víctima, contunsions i ferides en les que no va rebre atenció mèdica primària.
Al respecte, el TS confirma la sentència dictada en primera instancia pel Jutjat de Violència contra la Dona, número 1 de Getafe, condemnat al subjecte agresor, per les accions descrites en el paràgraf que precedeix, a 9 mesos de presó, 2 anys de privació del dret de portació i tinença d’armes, així com la mesura cautelar de restricció d’apropament a no menys de 500 metres, de la víctima, el seu domicili, la seva zona de treball i, a no contactar-la o intentar-ho per qualsevol mitjà durant el període de 2 anys.
Redacció SF Advocats
