El TJUE, a través de la seva sentència C-161/17, del 07 d’agost del 2018, tendent a resoldre la pressumpta violació dels drets d’autor en un cas a Alemanya, falla en sentit positiu a les pretensions dels autors, en virtut que és condició indispensable, l’autorització prèvia i expressa per publicar i fer ús de les seves fotografies a la pàgina web, no obstant això que aquestes es trobin ja en circulació.
Pel que fa al cas que ens ocupa, la fotografia en qüestió es trobava dins d’un portal web de promoció de viatges, per a la qual, l’autor havia expressat el seu consentiment per aquests efectes. Al que un estudiant de secundària, al veure-la ja en aquesta “home page” de caràcter públic, la fa “seva” sense major impediment que el temps de descàrrega, per al seu ús posterior en una presentació d’índole personal a classe. Tot seguit, l’institut fa una publicació al seu web, apareixent l’alumne juntament amb la fotografia de l’autor en contravèrsia.
Davant d’aquesta situació, l’autor de la fotografia interposa l’acció legal pertient contra l’institut reclamant la quantitat de 400 euros, en virtut d’haver-se atemptat contra la seva propietat intel·lectual, a més de que es prohibís rotundament, la publicació de la seva obra sense la seva autorització. Peticions ambdues , que li van ser concedides pel TJUE.
En nom del que preveu la Directiva 2001/29/CE, s’ha d’estipular a favor dels autors, el caràcter exclusiu dels drets sobre les seves obres. Pel que el autoritzar o prohibir qualsevol comunicació al públic de les seves creacions artístiques, queda totalment supeditat a aquests, incloent la posada a disposició al públic de les seves obres, de tal manera que qualsevol individu tingui possibilitat d’accedir des del lloc i en el moment que trii.
Entre els arguments de fallada del Tribunal, es considerava que la posada en “línia” o difusió d’una obra protegida pels drets d’autor en un lloc d’internet diferent d’aquell que en principi es va autoritzar, vulnera directament l’autoria del fotògraf i el poder fàctic i de dret sobre la seva obra, no sense esmentar que el públic al que va dirigit la re-publicació de la fotografia, es un aforament nou que no estaba contemplat al moment de la comunicació incial de l’ús i explotació de la imatge fotográfica.
Aquesta sentència senti precedent al establir jurispridència, la mateixa que prohibeix qualsevol ús d’una obra aliena per tercers sens el consentiment anterior de l’autor, malgrat que aquesta es trobi publicada i sigui d’accés lliure. Per la seva banda, tornar a publicar una fotografia difosa al web anteriorment, en altre pàgina web, suposa donar visibilitat a un treball artístic aliè sense tenir la autoritzacio del creador a un nou públic, el que viola de mateix mètode els seus drets de propietat intel·lectual i d’autoria.
A l’última qüestió, val la pena fer la distinció proposada pel TJUE, el qual distingeix entre les obres d’accés i les d’ús lliure, com a aquelles sobre les que es té la possibilitat de descarregar sense intervenir autorització del creador i, per altre costat, les que requereixen el consentiment indispensable per part de l’autor per a la seva descàrrega i el seu ulterior ús, respectivament.
La sentència també diferència la re-publicació del fet de difondre un “link” que porti a la foto publicada en un web autoritzat pel autor amb anterioritat, donat que aquest tipus d’eines propicia al funcionament eficaç de l’Internet.
Redacció SF Advocats
