Després de la reforma duta a terme per la Llei Orgànica (LO) 1/2015, de 30 de març, que va entrar en vigor el juliol de 2015, l’article 510 del CP regula conjuntament i amplia l’àmbit dels delictes de provocació a la discriminació, a l’odi i a la violència, així com la justificació del genocidi – anteriorment regulats en els articles 510.1 i 607.2 del Codi Penal, respectivament- al temps que introdueix nous tipus penals.
El Ministeri Fiscal destaca que les diverses infraccions contingudes en aquest article encara presenten en la seva tipicitat uns contorns difusos que, sens dubte, dificulten la seva detecció i que, potser, no permeten que aflorin penalment tota la varietat de conductes que presenta el fenòmen de la “intolerància excloent”.
La Fiscal General de l’Estat, María José Segarra, es va reunir a finals del passat novembre amb els fiscals especialistes en delictes d’odi per estudiar els criteris de resposta sobre aquest assumpte, que ara s’han donat a conèixer.
En aquest moment ja els va comminar a promoure una resposta penal «proporcionada, garantista i dissuasòria» a aquest tipus de conductes, així com a una «reflexió assossegada».
Ara ordena als fiscals tenir provat la «intencionalitat» amb la qual una persona ha emès un missatge que pot ser considerat discriminatori abans de formular una acusació contra ella.
Segarra recorda que els últims indicadors «apunten a un increment» d’aquests delictes, com ja es recull en la Memòria del Ministeri Públic de 2017 (corresponent a l’exercici de l’any 2016), per l’ús cada vegada més gran de les tecnologies de la informació i de la comunicació. «El Ministeri Fiscal no podia romandre aliè a aquesta realitat», afirma.
Tot això surgeix després de casos coneguts com el de la tuitera Cassandra Vera, que va publicar a Twitter un acudit sobre Luis Carrero Blanco, assassinat per ETA al 1993, i que va ser absolta pel Tribunal Suprem; o l’arxiu de la causa contra l’humorista Dani Mateo, a qui la Fiscalia va acusar per un delicte d’odi en simular que es sonava el nas amb una bandera espanyola.
També de la condemna d’un any de presó imposada pel Suprem al cantant César Strawberry per un tuit sobre la mort de l’almirall o les dues sentències contra el raper Pablo Hasel per enaltiment del terrorisme.
La circular, de 88 pàgines, explica que el discurs d’odi no està emparat per la llibertat d’expressió i aquesta no es pot posar «en un pla de superioritat» quan es tracta «d’una conducta orientada cap a la discriminació sectària davant d’un determinat grup o els seus integrants».
Afegeix que amb aquesta conducta general penal «no es sancionen les meres idees o opinions, sinó les manifestacions d’odi que denoten un menyspreu cap a un altre ésser humà, pel simple fet de ser diferent».
El Ministeri Públic considera que és necessari que el «mòbil discriminatori» tingui una «relació de causa-efecte amb la conducta realitzada», és a dir, s’ha de «probar no només el fet delicitu i la participació de l’acusat, sinó també la intencionalitat de l’autor» abans de presentar una acusació per conductes reflectides en l’article 510 del Codi Penal, com la humillació, menyspreu o enaltiment, que poden ser castigats amb fins a quatre anys de presó.
JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
La Fiscalia assenyala en la circular que existeix jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional sobre l’apreciació d’aquest tipus de delictes que indiquen que és «important no només el tenor literal de les paraules pronunciades, sinó també el sentit o la intenció amb què han estat utilitzades, ja que és evident que el llenguatge admet ordinàriament interpretacions diverses».
Aquesta doctrina també reconeix que «cal tenir en compte el context i les circumstàncies que concorren en cada cas», perquè «està en joc la llibertat d’expressió».
Per això, s’exigeix «una tasca d’investigació individualitzada, amb un rigurós anàlisi, que cas per cas, hi haurà d’examinar tant les concretes frases o expressions produïdes com l’ocasió i l’escenari en què van ser pronunciades».
D’altra banda, entre les pautes s’indica que s’haurà «d’extremar la cautela davant de determinats comportaments» en el cas que la finalitat sigui la distribució, ja que en aquest cas s’haurà de valorar si les conductes analitzades són susceptibles de «generar un clima d’odi, hostilitat, discriminació o violència contra determinats col·lectius».
Confilegal
