No és difícil entendre que el dany psicològic que poden arribar a patir els nens, nenes i adolescents atrapats en aquestes circumstàncies és enorme. I el risc de que els nostres fills ho puguin arribar a viure és més gran del que pensem. Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, entre els 14 i 17 anys un 97% d’usuaris té perfil en xarxes socials. D’aquests, un de cada tres nens acepta sol·licituds de persones que no coneix. Altre informe, realitzat per Pantalles Amigues, assegura que el 26% dels menors ha rebut sol·licituds per enviar fotos seves a un desconegut, sent els de 15 a 18 anys i les noies els més exposats. És més, segons un estudi d’UNICEF, el 38% dels adolescents ha tingut una cita amb un eestrany al que ha conegut a través d’Internet.
En definitiva, la fluïdesa de la comunicació a la xarxa, l’accessibilitat instantània als menors, l’anonimat, la dificultat per a la supervisió parental de la vida digital i la facilitat per operar des de la distància faciliten que els pederastes vegin a internet un context i una eina per perpetrar el seu assetjament. L’estudi Estratègies de persuasió en grooming online de menors: una anàlisi qualitativa amb agressors a la presó, realitzat per Patricia de Santiesteban i Manuel Gámez-Guadix a la Universitat Autònoma de Madrid analitzant la conducta de 12 homes condemnats a presons espanyoles per delictes sexuals contra menors amb els que van tenir contacte a internet, així ho testifica. La investigació deixa clar que les principals tàctiques dels assetjadors són l’engany, la corrupció (sobretot, oferint diners), la manipulació per aconseguir la implicació activa del menor i, finalment, l’agressio per aconseguir tenir relacions sexuals ja siguin de forma online o offline. En el pitjor dels casos, el groomer podria cercar també exercir en un futur l’explotacio sexual i prostitució de la seva víctima.
Davant d’aquesta situació, la pregunta immediata és com podem saber si estan abusant dels nostres fills a les xarxes socials? És important recordar que en un context de vida familar normal–en la qual no s’estigui fent front a una pèrdua, un trencament familiar o altres tipus de problemes clàssics de l’adolescència– hi ha senyals que poden servir d’alerta.
Certes conductes que, si apareixen de forma sobtada i en un espai curt de temps, podrien indicar un possible abús. Aquestes cinc són habituals:
- El menor es torna introvertit o esquiu. Tem ser preguntat o que els seus pares notin que passa alguna cosa estranya.
- Es tanca amb freqüència i durant força temps en la seva habitació o al bany.
- Es conecta amb el seu Smartphone o ordinador quan la resta de la família ja està dormint. És freqüent que ho faci sempre a la mateixa hora.
- Té objectes o roba que nosaltres no l’hi hem comprat. Això podria ser degut a que alguns assetjadors fan regals per generar sentiment de deute o per guanyar-se al menor complint els seus capricis.
- Arriba a emmalaltir, desenvolupant problemas per agafar el son, falta de gana i altres manifestacions psicosomàtiques com mals de panxa, de cap, afeccions a la pell…
Per evitar que aquestes situacions arribin a produïr-se, l’educació i el diàleg entre els menors i els seus pares o tutors juguen un paper primordial. I aquest és just l'objectiu d'iniciatives com Per un ús Love de la Tecnologia, amb la qual Orange pretén conscienciar nens i grans sobre la importància d'usar de forma segura les noves tecnologies, posant el focus aquesta vegada al ciberassetjament sexual. Les conseqüències d'aquest poden ser de diferent gravetat depenent de l'abast del delicte, encara que en qualsevol cas, el risc de danys per al menor és alt.
En un entorn de grooming, les víctimes tendeixen a ocultar les conseqüències per sentiments de vergonya o culpabilitat. Poden fins i tot "pensar que la relació que mantenen amb l'agressor és real, i no ser conscients que estan sent o han estat víctimes d'un abús", com expliquen des del portal divulgatiu is4k.es. A més del sofriment pel mateix assetjament i / o l'agressió sexual, entre les conseqüències psicològiques més habituals apareixen l'ansietat i la depressió, presentant seqüeles molt diverses en funció de l'abús, la durada i el suport rebut. I, com no, problemes derivats en el rendiment acadèmic -disminució de la concentració-, la sociabilitat -reflectida en la pèrdua de amistats- i l'afectivitat, amb danys a la seva autoestima i la confiança en si mateix.
Per això, cal recordar la importància que els pares validin l'entorn digital dels seus fills. Per prevenir, en la mesura del possible, l'acció dels assetjadors, és recomanable insistir als menors en què han de protegir la privacitat dels seus dispositius i dels seus comptes. Cal ajudar-los a establir contrasenyes segures, usar antivirus i programes per protegir la seva informació. Com filtre, pot ser útil instal·lar sistemes de control parental en els dispositius que utilitzen els seus fills, especialment aquells que impedeixen l'accés a llocs inapropiats. A més, en funció de l'edat que tinguin, ha de tenir accés directe al terminal que utilitzen els seus fills.
Diari Digital ABC
