L'ús quotidià d'Internet ha comportat tot un seguit de riscos legals que sovint els ciutadans desconeixen, el que ha portat al fet que les consultes legals sobre aquest àmbit hagin crescut exponencialment en els últims anys.
Així ho posen de manifest les dades sobre consultes de clients que maneja Legálitas. Entre els dubtes més freqüents recopilades per aquesta firma de serveis legals, la gran majoria estan relacionades amb l'ús de les xarxes socials, i la publicació de fotografies una de les qüestions més recurrents.
- Pot denunciar-me un conegut per publicar a Twitter fotos d'un sopar sense el seu permís?
En principi, no es tracta d'una revelació de secrets, de manera que no es podrà acudir a la via penal. Això sí, caldrà tenir en compte que la imatge d'una persona és una dada personal, pel que podran sol·licitar-nos que la retirem d'acord amb la normativa de protecció de dades.
- Quins tràmits cal seguir perquè retirin unes fotos que algú ha pujat a una pàgina de contactes sense el meu consentiment?
La pàgina web és responsable del que en ella es publica una vegada que coneix la situació. El primer és contactar amb l'administrador de la pàgina a través dels mitjans de contacte posats a disposició dels usuaris, tenint en compte que una fotografia és una dada personal, pel que cap exercitar el dret de cancel·lació davant de la pàgina web. Si no hi ha resposta, és possible acudir davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
- I si m'insulten en un fòrum d'Internet?
De nou, cal dirigir-se al responsable del fòrum perquè actuï perquè sàpiga que s'estan lesionant drets de tercers susceptibles d'indemnització. Es pot acudir a la via penal si els insults fossin de tal naturalesa que poguessin constituir un delicte o falta, o a la via civil, per defensar l'honor i la imatge, i fins i tot per sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis.
- La suplantació d'identitat és un altre tema recurrent. Què faig si es fan passar per mi a Facebook?
Les condicions d'ús d'aquesta xarxa social no permeten la suplantació d'identitat, de manera que, si es demostra amb el DNI per exemple que la identitat està sent suplantada, han d'actuar. Per a això, cal dirigir-se a la companyia a través dels mecanismes a disposició dels usuaris i denunciar al perfil suplantador. Al final, es pot valorar la possibilitat d'interposar una denúncia.
- I si compren un telèfon i donen d'alta una línia per Internet usant les meves dades?
Podria tractar-se d'un delicte d'usurpació d'estat civil, a més d'un delicte de falsedat documental en concurs medial amb un delicte d'estafa. Pel que fa a la companyia de telefonia, el primer és ordenar al banc tornar els càrrecs i presentar una reclamació informant de la falsedat. Convé sol·licitar còpia de la gravació o del contracte suposadament signat per verificar la signatura, i informar de la denúncia penal presentada, exigint la baixa immediata. És la companyia la que ha de provar l'existència d'un contracte vàlid.
- Com reclamar un problema amb una compra feta per Internet?
S'ha de deixar constància escrita de la reclamació. En cas que no hi hagi resposta, es pot dirigir la reclamació als organismes de consum, si es tracta d'una empresa amb domicili o establiment permanent a Espanya oa la Unió Europea. Fora d'aquí, la reclamació es complica, ja que caldria dirigir-se a organismes administratius o tribunals d'on estigui ubicat aquest negoci.
- Quina informació ha de contenir un web per assegurar-nos que és legal i segura?
Si és una pàgina per comprar o contractar algun servei, cal fixar-se en si compleix les normatives de comerç electrònic i protecció de dades, entre d'altres. Hauria de contenir, per exemple, un avís de privacitat en on s'identifiqui clarament qui està darrere de la web amb nom o denominació social, número d'identificació fiscal, domicili, correu electrònic, etc. A més, hauran de constar de forma clara i entenedora les dades relatives a l'article, com a preu, forma de pagament, termini de lliurament, termini de validesa de l'oferta, etc.
Diari Digital Expansión
