Entrevista a Elvira Tejada de la Fuente, Fiscal de Sala Coordinadora en matèria de Criminalitat Informàtica.
QUINES HAN ESTAT LES PRIORITATS D'ACTUACIÓ D'AQUESTA FISCALIA EN L'ÚLTIM ANY?
“La xarxa de Fiscals, com a equip de treball, ha reflexionat molt sobre les condicions i garanties amb que han d’utilitzar-se les eines d’investigació tecnològica, tenint en compte que el seu ús pot incidir en drets fonamentals.
Concretament respecte d’aquelles més relacionades amb la investigació de la delinqüència a la xarxa com la incorporació al procés de les dades informàtiques emmagatzemades per tercers, el registre de dispositius informàtics —tant registre de dispositius confiscats com a registre remot de sistemes informàtics—, i la figura de l’agent encobert online.
També es poden plantejar problemes de caràcter tècnic-jurídic amb l’ús d’altres tècniques d’investigació de caràcter més general, com la intercepció de comunicacions o la col·locació d’instruments per a la captació del so i la imatge, però la nostra atenció s’ha centrat especialment en les que més s’utilitzen en la investigació de la ciberdeliqüència.
En definitiva, es tracta de fer possible la utilització d’informació emmagatzemada en dispositius i sistemes informàtics respectant plenament les garanties exigibles perquè aquesta informació pugui servir com a mitjà d’investigació i de prova. En aquest àmbit s’ha de lloar la bona feina realitzada per la Secretaria Tècnica en l’elaboració de les cinc Circulars publicades aquest any i a quina elaboració hem contribuït, en la mesura possible amb les nostres aportacions com a àrea d’especialització”.
També seguim aprofundint en l’anàlisi i valoració de les figures delictives que van ser incorporades i/o modificades en la reforma del C.Penal de l’any 2015. En relació amb molts d’aquests tipus penals no comptem encara amb doctrina i jurispridència consolidada i per això és tant important anar unificant criteris per oferir respostes a les noves situacions fàctiques i als problemas jurídics que es van generant.
D'altra banda ha de ressenyar igualment l'esforç que s'està realitzant a nivell internacional tant en el marc de la UE com en el del Consell d'Europa per fer possible una major harmonització normativa i un reforçament de la cooperació internacional, atès que les activitats delictives que es cometen a través de la xarxa transcendeixen les fronteres dels Estats.
A causa d'això és molt fàcil que les evidències del delicte puguin estar emmagatzemades en un servidor que es troba en un altre país i per això és essencial articular eines transnacionals que ens permetin accedir a aquesta informació respectant, alhora, la sobirania dels Estats i els drets i les llibertats de tots els ciutadans.
“Entre les nostres prioritats es troba també la de fomentar la col·laboració i les relacions institucionals –cercant l’intercanvi de coneixements i esperiències- amb entitats o organismes que, encara no actuant en l’àmbit de la ciberdelinqüència, exerceixen la seva activitat en el marc més ampli de la prevenció i de la protecció de la seguretat en el ciberespai com l’Agència Espanyola de Protecció de dades, el Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC) o l’Institut Nacional de Ciberseguretat( INCIBE). ”
QUINS FETS DELICTIUS PROLIFEREIXEN A LA XARXA?
“Les estafes són els delictes que més es denuncien a la xarxa. Segons les dades provisionals de la Memòria de 2018, aproximadament suposen un 61% dels ciberdelictes registrats judicialment. No obstant això, cal tenir en compte que si algú comet una estafa a través d’internet i 40 persones resulten perjudicades, a efectes estadístics són 40 denúncies, encara que pugui tractar-se d’una mateixa activitat criminal. És a dir, moltes d’aquestes denúncies són aspectes parcials d’una activitat complexa que abasta a molts perjudicats.
A més, dins del concepte d’estafa hi ha una diversitat molt àmplia d’accions delicitives, com les defraudacions que es cometen a través de manipulacions informàtiques o les que es serveixen de l’ús irregular de targetes de crèdit”.
“El fet que el volum més important de procediments judicials per ciberdelictes correspongui a les estafes, no vol dir que aquests siguin els delictes que més es comet a la xarxa. Més aviat significa que són els delictes que més es denuncien. No obstant això, hi ha molts altres fets il.lícits que es cometen a la xarxa amb molta freqüència, que ningú denúncia i en els quals intervenció a efectes que puguin tenir en la reputació dels afectats, o els relacionats amb activitats de pornografia infantil o d’assetjament a través de la xarxa”.
CÓM S'ARTICULA LA COORDINACIÓ AMB ELS COSSOS POLICIALS?
“És una coordinació molt intensa. Comptem a la nostra seu central amb sengles oficines d’enllaç amb el Cos Nacional de Policia i amb la Guàrdia Civil i treballem conjuntament amb ells tant en investigacions concretes com en la definició de criteris de caràcter general en l’aplicacio o interpretació de les diferents normes jurídiques. Tenim molt en compte les seves opinions perquè són opinons de caràcter tècnic que complementen l’anàlisi jurídic i enriqueixen el valor dels nostres dictàmens i informes. La col·laboració també és molt fluïda i positiva amb Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i la Policia Foral Navarra”.
QUINS SÓN ELS RISCOS D'AQUESTS INSTRUMENTS COM EL BLOCKCHAIN I LES CRIPTOMONEDES?
“És un tema que transcendeix l’àmbit d’actuació d’aquesta especialitat. És una matèria complexa. El blockchain és una nova forma d’establir les relacions entre els ciutadans a partir d’una tecnologia revolucionària, basada en un sistema de control i gestió de les transaccions descentralitzat i sense intermediaris, que porta a terme la pròpia comunitat d’usuaris. El desenvolupament de les criptomonedes és una de les aplicacions que es recolza en la tecnologia blockchain. El valor de la criptomoneda el dóna la pròpia comunitat”.
“L’impacte de l’ús de les criptomonedes està tenint importants conseqüències en els processos penals sobre les que estem intentant aprofundir a través d’activitats formatives. Trobem dificultats a l’hora d’investigar les conductes delicitives en què es fa servir una moneda virtual per manca de normativa en la qual recolzar-se. També s’està detectant més dificultats per seguir el rastre dels diners o guanys il·lícits quan hi ha criptomonedes pel mig.
De moment no hi ha una regulació específica respecte als anomenats exchangers –plataformes de compra i venda de criptomonedes- de manera que quan els demanem informació a aquestes cases de canvi, on es poden adquirir i vendre les criptomonedes depenem del seu voluntarisme, de manera que de vegades ens donen la informació i altres no sense que tinguem mecanismes legals per obligar-los a facilitar aquesta informació. Una altra de les conseqüències perverses d’aquest nou sistema és el blanqueig de diners. Quan els guanys del delicte es balnquegen a través de criptomonedes és molt difícil seguir el rastre”.
Diario Jurídico
