La Sala del Contenciós- Administratiu d’alt tribunal, tal i com es pot llegir en la sentència, desestima el recurs de cassació de Google contra una resolució de l’audiència Nacional, que va reconèixer el dret a l’oblit a un cap forestal de la Xunta de Galícia el nom del qual apareixia en les recerques associades a uns fets parcilament inexactes que es van desenvolupar al 2007 i van ser publicades pel diari «El País» al 2010.
«Un cap forestal de la Xunta d’Ourense va ser sancionat per caçador furtiu», diu el titular de la notícia, encara disponible a Google. El problema és que aquest «cazador furtiu» ostentava un càrrec en la Conselleria de Medi Ambient del govern gallec i va alegar que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia havia autoritzat, aquella cacera i, per tant, descartava que hi hagués practicat la caça de manera furtiva. Així, l’Audiència Nacional va donar la raó a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que va obligar a Google a esborrar els enllaços a aquestes notícies.
«La clau d’aquesta sentència és que prové del Tribunal Suprem i no és una qüestió de temps, sinó d’exactitut de la informació», assenyala Samuel Parra, jurista expert en dret digital. «Es centra en si la información és veraç o no –continua- perquè hi ha molta diferència a l’hora d’etiquetar o no a una persona de 'caçador furtiu'. No és un matís intranscendent».
La doctrina fitxada explica que «s’ha de garantir la protecció del dret a l’oblit digital en aquells suposats en què la informació que és objecte de difusió,i quina localització s’obtè a través de motors de recerca a internet, coningui dades inexactes que afectin en el substancial a l’essència de la notícia».
DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS
La sentència fa referència a «dades substancialment errònies o inexactes que suposin una desvalorització de la imatge reputacional que es reveli injustificada per contradir els pronunciaments formulats en una resolució judicial ferm».
«El Suprem entén que com la informació no és exacta, procedeix a concedir el dret a l’oblit perquè la LOPD sempre ha parlat que el tractament d’aquests ha de ser veraç», continua Parra. És a dir, les dades personals que fan referència a una persona han de ser exactes. «I en aquest cas, el titular de la informació no és exacte des del punt de vista judicial perquè si el subjecte tenia autorització administrativa per part d’un tribunal, no pot ser un 'caçador furtiu'», explica Parra. «La sentència, des d’aquest punt de vista, és impecable», indica.
El tribunal ampara el dret a la protecció de les dades personals del recurrent davant el dret a la informació sostingut per Google.
La sentència explica que l’exigència de tutelar el dret a la informació «no pot suposar buidar de contingut la protecció deguda del dret a la intimitat personal i a la pròpia imatge, així com el dret a la protecció de dades personals, quan resultin afectats significativament per la divulgació de notícies».
El Suprem recorda que els proveïdors de serveis de motor de recerca a internet exerceixen lícitament la seva activitat empresarial quan posan a disposició del públic aplicacions o eines de localització d’informació sobre persones físiques, cosa emparada per la llibertat d’informació. Però, puntualitza, «estan obligats a preservar amb la mateixa intensitat el dret fonamental a la vida privada de les persones afectades, impedint qualsevol interferència que es pugui considerar d’ilegítima.
Google ara té deu diez per acatar el dret de cancel·lació.
Diari Digital ABC
