Es tracta de la tercera sanció que el departament de la danesa Margrethe Vestager al gegant tecnològic, encara que també és la més baixa. Al juliol de 2018 va anunciar una multa de 4.340 milions d’euros per les restriccions que aplicava a fabricants de mòbils i tauletes amb Android i, un any abans, una altre de 2.420 milions per afavorir al seu servei de comparacio de preus, Google Shopping.
"Google ha cimentat el seu domini en l’àmbit de la publicitat contextual en línea i s’ha protegit contra la pressió competitiva imposant restriccions contractuals en terceres pàgines web. Aquestes pràctiques són il·legals segons les normes europees. La conducta ha durat més de deu anys i va denegar a altres companyies la possibilitat de competir i innovar als consumidors els beneficis d’aquesta competència”, ha resumit la comissària.
D’aquesta manera, el muntant total de les tres multes a Google per l’Executiu comunitari ascendeix a 8.250 milions d’euros i són les tres més elevades que ha imposat l’Executiu comunitari en totat la seva història per monopoli. La xifra, a més, podria créixer perquè Vestager ha assenyalat que el seu equip està analitzant també els serveis que l’empresa ofereix en els mercats de recerca de llocs de treball i de botigues, negocis o restaurants propers a l’usuari.
En concret, Brusel·les ha conclòs que Google ha utilitzat la seva posició dominant en el sector de la publicitat online per evitar l’entrada d’altres competidors en el sector. La multinacional nord-americana va mantenir entre 2006 i 2016 una quota de mercat en la intermediació publicitària superior al 70% en tot l’Estat Econòmic Europeu (EEE).
A través de la plataforma 'Adsense for Search', Google actua d’intermediari de diaris, blogs o agències de viatges. En les seves pàgines web, aquests negocis inclouen una eina de recerca que els usuaris poden utilizar per cercar informació. Quan es realitza una recerca, a més d’aparèixer els resultats pertinents, es mostren també anuncis “contextuals”, aquells relacionats amb la pròpia recerca. Google i aquestes pàgines generen beneficis quan els usuaris punxen en aquests anuncis.
CLÀUSULES D'EXCLUSIVITAT
Google ha prestat aquests serveis d’intermediació a través de contractes negociats individualment amb els seus clients. Brusel·les ha estudiat “centenars” d’acords en la seva investigació i ha detectat que la multinacional va començar a incloure al 2006 “clàusules d’exclusivitat” en aquests pactes. Així, a causa d’aquestes pràctiques, les pàgines editores tenien prohibit incloure anuncis contextuals de competidors de Google en els resultats de cerques.
A partir de març de 2009, Google va començar a substituir aquestes clàusules per altres que exigien als seus clients reservar els espais “més avantatjosos” i “visibles” als seus propis anuncis i a més mostrar un nombre mínim d’ells. També va començar a obligar als seus clients a haver d’aconseguir una aprovació per escrit de Google abans de realitzar qualsevol canvi en la forma en què mostraven els anuncis dels seus rivals.
La imposició d’aquesta multa, que representa el 1,29% dels ingresos de Google a 2018, obliga al gegant digital a abstenir-se d’adoptar qualsevol mesura que tingui un objectiu equivalent. L’empresa va posar fi a aquests contractes al 2016, quan Brusel·les va enviar el plec de càrrecs després de les seves indagacions inicials.
GOOGLE NO HA DECIDIT SI RECORRERÀ
Google no ha decidit encara si recorrerà la multa, cosa que sí va fer amb les dues multes anteriors, segons han indicat fonts de la companyia. No obstant això, la multinacional ha defensat en un comunicat que ha mantingut conversacions amb la Comissió Europea “durant gairebé una dècada” sobre com funcionen els seus productes.
Catalunya Press
