A nivell internacional destaca la nord-americana Foreign Corrupt Practices Act (1977) i la britànica UK Bribery Act (2010). S’ha aprovat l’estàndard ISO antisuborn. A Espanya destaquen les reformes del Codi Penal en 2010 i 2015, que van introduir la responsabilitat penal de la persona jurídica.
Segons les dades recollides en el Report to the Nations de l’Associació d’Examinadors de Frau (ACFE), els 2.690 casos de frau analitzats durant 2017 van generar unes pèrdues de més 7.000 milions d’euros, amb una mitjana de 130.000 dòlars per cas. El frau més comú continúa sent la malversació i apropiació indeguda d’actius (40 per cent dels casos) que, però, genera baixes pèrdues: 114.000 dòlars de mitjana.
Molts menys freqüents són els casos de manipulació d’estats financiers, com el que va portar a Enron a la fallida_ aquesta tipología suposa només el deu per cent del total, però reporten unes perdues mitjanes molt elevades, ni més ni menys que 800.000 dòlars.
El 65 per cent dels fraus és comès per empleats que porten en la companyia més de sis anys; i en un 21 per cent adicional. Per exempleats. En el 62 per cent dels casos hi va haver col·laboració amb tercers aliens a l’organització, segons les dades recollides a l’informe Global profiles of the fraudster, elaborat per KPMG.
EL DEFRAUDOR TIPUS I LA MANCA DE CONTROLS INTERNS
A mesura que sorgien nous casos i regulacions més severes, ha anat creixent la sensibilitat de la societat, especialmente durant aquests anys de crisi financera en els què han sortit a la llum males practiques que s’havien anat gestant. Perquè elfrau es genera, majoritàriament, a l’interior de les organitzacions.
Segons l’estudi La Gestió de Riscos en el Món Digital, el defraudador tipus és un home d’entre 36 i 55 anys, porta treballant més de sis anys a l’empresa i té un alt càrrec directiu o executiu. Més de la meitat dels casos de frau són reportats pels empleats; un 21 per cent per part de clients i un 14 per cent de manera anònima.
Les línies ètiques resultant bastant efectives en aquest sentit: les organitzacions que compten amb línies ètiques han reduït un 50 per cent tant el temps de detecció del frau com les pèrdues lligades al mateix.
Les noves tecnologies i la globalització han motivat que cada vegada sigui més complicat evitar els perills que planen sobre les empreses, per això sorgeixen noves tècniques i respostes digitals.
Des del punt de vista del tamany, les organitzacions més petites –menys de 100 empleats- solen tenir menys mesures de control i, en conseqüència, pateixen una pèrdua mitjana per frau de 200.000 dòlars, el doble que les companyies de major dimensió –més de 100 empleats-.
LES EMPRESES FAMILIARS ES PORTEN LA PITJOR PART
Des del punt de vista del tipus de companyies, les empreses familiars s’han portat la pitjor part: pateixen el 42 per cent dels fraus, amb pèrdues mitjanes de 164.000 dòlars per cas. La corrupció és l’esquema de frau més estès en tots els casos i en gairebé tots els sectors, segons l’informe sobre La Gestió de Riscos en el Món Digital, de KPMG.
Crida l’atenció el paper creixent encara que asimètric que juga la tecnología. “Tradicionalment, la investigació en Forensic es centrava en la comptabilitat, a identificar el frau en els registres comptables, però, cada vegada amb més frqüència, el frau tendeix anara més enllà per no deixar emprentes en la comptabiliat. Per això, cada dia és més important utilizar tècniques d’intel·ligència corporativa i tractament massiu de dades per detectar la taçabilitat dels actius, analitzar correus electrònics i altres tipus de registres. Nosaltres estem posant molt d’èmfasi en la tecnología per prevenir, identificar i investigar el frau”, explica Fernando Cuñado, soci responsable de Forensic de KPMG a Espanya.
Les dades mostren l’importància de que les companyies dissenyen procediments tant de deguda diligència interna –per monitoritzar els riscos en la selecció de candidats i la promoció interna- com de deguda diligència externa, destinats a avaluar als socis de negoci des d’una perspectiva de reputació i integritat, que determinin les comprovacions a realizar abans i durant les relacions comercials.
La contribució de la tecnologia a la mitigació i detecció del frau anirà augmentant a mesura que les dades històriques acumulades per les organitzacions siguin majors i incorporin tant dades estructurades com no estructurades. La tecnologia aplicada a les tècniques d’investigació tradicionals com Forensic, Accounting o Corporate Intelligence –identificar conexions entre persones i entitats-, unides a les noves tècniques de Data Analytics (D&A) combinades amb Intel·ligència Artificial com Deep Learning permeten identificar anomalies o xarxa flags que poden indicar potencials riscos de frau en els llibre comptables, inventaris, dades d’empleats, despeses i qualsevol altre informació rellevant.
Crida l’atenció que en el 24 per cent dels casos de frau, l’ús de la tecnologia va ser clau per cometre el delicte i, en canvi, només un tres per cent dels casos és descobert gràcies a la tecnologia, segons l’informe de KPMG.
La fotografia coincideix amb el que apunta l’estudi d’ACFE: l’analítica de dades figura a la cua –en concret, en el lloc 16 d’un total de 18 –entre les mesures antifrau més comuns a l’empresa. En primer lloc apareixen els codis de conducta -80 per cent dels casos-. Seguits d’auditories externes i internes.
El Economista
