El passat 5 de desembre de 2018 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la nova llei Orgànica de Protecció de Dades. En aquest cas, la normativa va aterrar acompanyada per un cognom compost un tant sorprenent com era el de Garantia dels Drets Digitals, que ampliava el ventall de cobertura legal dels ciutadans.
Aquest esperat text, que ara compleix el seu primer any de vida, va rebre el vistiplau de Les Corts amb un cert retard, donat que la norma europea que desenvolupa i complementa -el reglament general de protecció de dades (RGPD)- havia començat a aplicar-se sis mesos abans, el 25 de maig d’aquest mateix any 2018.
Davant d’aquesta efemèride, Daniel Chóliz, advocat director d’IP & IT de Deloitte Legal, indica que a l’igual que la posada en marxa del RGPD va fer bastant soroll, la LOPD ha passat bastant desapercebuda. "Encara moltes empreses no han ajustat les seves polítiques i procediments de privacitat i textos legals a les qüestions addicionals que va introduir la Llei de Protecció de Dades. De fet, per exemple, a Google o Wikipedia el primer resultat de la recerca encara segueix sent la Llei de Protecció de Dades anterior, de 1999", destaca el lletrat.
Davant d’aquesta realitat, i un any després de l’inici de la seva aplicació, l’expert de Deloitte Legal reflexiona sobre diferents assumptes per entendre millor la importància d’aquesta norma, la seva capacitat d’influència i el seu recorregut real.
QUINS SÓN ELS PRINCIPALS CANVIS QUE VA PLANTEJAR LA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE DADES I GARANTÍA DE DRETS DIGITALS?
En un primer moment aquesta norma va cridar l’atenció de l’opinió pública, probablement, perquè es va atrevir a regular qüestions com el possible enviament de publicitat electoral o el dret a la desconnexió digital a l’àmbit laboral.
No obstant això, l’opinió pública va passar per alt qüestions jurídicament bastant més rellevants com l’oficialització del sistema de doble capa en les clàusules informatives (que el RGPD no contempla i que habria estat de molta utilitat per a les empreses d’haver-la conegut abans); l’estranya regulació dels canals de denúncies en els programes de compliance; o la regulació de l’obligació de bloqueig abans de l’esborrat de les dades, que tampoc abordava expressament el reglament general de protecció de dades.
HA CANVIAT LA MANERA D'ACTUACIÓ DE L'AGÈNCIA ESPANYOLA DE PROTECCIÓ DE DADES (AEPD) AMB AQUESTA NORMA A LA MÀ?
En aquest primer any de vida de la LOPD hem vist com l’AEPD ha elevat en certa manera la severitat de les seves actuacions. Davant d’uns primers mesos de prevencions i actuacions més aviat pedagògiques, en els ultims mesos ha augmentat ostensiblement el nombre de sancions per incompliments. Per posar alguns exemples, una sanció de 250.000 euros per l’app de LaLiga, que va ser de les primeres, o les més recents en relació amb la utilització de cookies.
A nivel europeu, les autoritats nacionals de control potser no han estat pacients i, de moment, permissives, ja que en altres païssos no va trigar a haver sancions tan rellevants com la imposada a Google a França, per un valor de 50 milions d’euros, o l’aplicada a British Airways al Regne Unit, que va assolir els 183 milions de lliures (215 milions d’euros).
QUIN SERÀ EL SEGÜENT PAS PER PROTEGIR LA PRIVACITAT DE LA INFORMACIÓ DELS USUARIS?
La llei va vindre a completar la regulació legal a Espanya de la protecció de dades personals. Però a dia d’avui, aquesta mateixa regulació no és del tot completa. Malgrat el temps trancorregut, seguim sense tindre el tan anhelat nou reglament d’ePrivacy, norma que, entre d’altres qüestions, regularà un assumpte tan important com és el correcte ús de de les cookies a les pàgines web. Serà una norma de gran importància, donat que la nostra navegació per Internet és un dels entorns i sistemes de captació d’informació més intrusiu i perillós per la nostra privacitat i intimitat.
Tanmateix, és cert que fa tot just uns dies l’agència Espanyola de Protecció de Dades va publicar la, també molt esperada, Guia dobre l’ús de les cookies, eina que tot i que tenint en teoria un caràcter divulgatiu, si serveix per a conèixer els seus criteris interpretatius en aquesta matèria i, es suposa també, anirà en línia amb el que finalment digui el reglament ePrivacy.
L’APROVACIÓ DE NORMATIVA DE PROTECCIÓ DE DADES. HA ESTAT SUFICIENT PER A COBRIR EL CONJUNT DE DRETS I OBLIGACIONS DELS USUARIS?
El cert és que la realitat avança de manera vertiginosa i si la imaginació i intel·ligència humana amb prou feines té límits –i no diguem ja la intel·ligència digital i artificial-, encara menys a l’hora de recopilar, analitzar i explotar les nostres dades personals (el petroli del segle XXI, se sol dir). Per posar un exemple, en aquests dies s’ha sabut que l’Institut Nacional d’Estadística ha analitzat –a través del nostre telèfon mòbil i gràcies a la interessada col·laboració dels tres principals operadors de telefonia –la nostra ubicació en determinats dies de l’any.
Sens dubte és una bona oportunitat per a reflexionar sobre la veritable vigència d’algun dels principals bàsics del RGPD: la necessitat que tots, sector públic inclòs, tractin dades personals de manera proporcionada i justificada i, davant situacions d’especial risc per a la nostra privacitat i intimitat, com pot ser aquesta, que el responsable prevegi les mesures de seguretat, garanties i mecanismes necessaris per a garantir realment la protecció de les nostres dades personals.
Per cercar-li un costat positiu, la repercussió que ha tingut aquesta notícia bé pot servir perquè siguem plenament conscients dels privilegis que cedim a tercers per conèixer la nostra informació personal: en aquest cas, amb la nostra geolocalització.
Diari Digital Expansión
