En aquest context, tant els despatxos d'advocats com les assessories jurídiques de les companyies prenen consciència que les seves tasques, processos i clients plantegen reptes i interrogants que les respostes tradicionals no podran desxifrar.
Els experts coincideixen que, per la seva pròpia naturalesa, la regulació progressa a un ritme més lent que la innovació. D'aquesta manera, l'avanç de la legislació es manté sempre per darrere dels canvis tecnològics i socials més disruptius. Aquesta doble velocitat pot desembocar en un conflicte entre la normativa i la necessitat que tenen les companyies de desenvolupar i treure el màxim partit de les noves tecnologies, l'impacte repercuteix de forma gairebé immediata en la societat.
REGULACIÓ
Encara que certs principis s'han de mantenir ferms tot i la innovació, determinades lleis han de perfeccionar-se de la mà de l'última tecnologia. "Internet i l'ús de la intel·ligència artificial han de ser regulats per normes modernes: cal actualitzar el marc jurídic a nivell global", ressalta Gabriel López Serrano, director d'assumptes regulatoris de Microsoft. A partir d'aquesta convicció, la dificultat rau a determinar quin tipus de normes són les més adequades, si les que anteposen la llibertat de l'individu o aquelles que donen prioritat a la societat. En aquest sentit, López Serrano subratlla que, en matèria de privacitat, el model europeu s'ha convertit en l'estàndard internacional.
En la mateixa línia, Christoph Steck, director de polítiques públiques i Internet de Telefónica, afegeix que "Europa és líder mundial en la regulació digital". En els propers anys, les noves tecnologies augmentaran el seu impacte en els entorns laborals i en la societat, fins al punt que la qüestió ha de afrontar-des de l'àmbit polític i regulador. Així, Steck assegura que "necessitem una legislació modernitzada i un nou pacte digital basat en les persones i els valors existents: no hem de reinventar sinó aplicar-los al nou entorn".
Els últims anys han estat els de l'auge dels programes de compliance, que s'han erigit en una alternativa per cristal·litzar la responsabilitat de les companyies en el compliment normatiu i la prevenció de riscos. "El problema és que no sempre obtenen el resultat perseguit i són una càrrega burocràtica significativa: el model de compliance s'ha d'enfocar més en definir el ètic que en regular els propis processos", considera Blanca Escribano, sòcia responsable de Digital Law de EY Advocats.
D'altra banda, en el sector financer, la transformació tecnològica ha comportat l'entrada de nous competidors com les fintech o les big tech. Aquestes corporacions, que ja han accedit al mercat, no operen sota els mateixos requisits que les entitats de banca tradicional. Sobre aquesta problemàtica, "és clau que les mateixes activitats i riscos comptin amb les mateixes normes i supervisors, de manera que la regulació sigui simètrica", manifesta Ana Jiménez Moltó, directora de l'assessoria jurídica de Santander Digital.
En el cas de la indústria farmacèutica, la normativa de promoció i publicitat data de l'any 1994. En l'entorn actual, "conviure amb certes regulacions limita en gran mesura el desenvolupament de la indústria", argumenta Silvia Martínez, directora de l'àrea legal de Bristol -Myers Squibb Espanya. Així mateix, afirma que "atès que hi ha llacunes jurídiques, cal recórrer a principis generals i ètics per trobar una solució als problemes actuals".
De manera inevitable, afrontar aquests entorns canviants des d'un ordenament jurídic antic dóna lloc a obstacles considerables. En particular, "la situació requereix que el dret afronti la realitat actual i s'ha de regular de manera que principis ètics comuns inspirin les normes jurídiques", puntualitza Sabinià Medrano, soci de EY Advocats.
PROPORCIONALITAT
Quant als nous límits de la responsabilitat davant del consumidor, els experts indiquen que la tecnologia genera un debat jurídic addicional. Com la cadena de responsabilitat ha guanyat en complexitat, sembla difícil atribuir-la sense perjudicar la innovació. "Si es regula aquesta nova realitat tecnològica, ha de buscar-se la proporcionalitat en la càrrega de responsabilitat que s'atribueix a les empreses per no desincentivar la innovació", concreta Blanca Escribano.
Sobre el mateix aspecte, "la legislació de protecció del consumidor ha evolucionat, però requereix que s'adapti i es faci extensiva als nous models de negoci", segons Jiménez Moltó. D'altra banda, "la nostra responsabilitat és continuar treballant amb el regulador per afavorir que puguin existir canals àgils per facilitar informació objectiva, transparent i en temps real", aclareix Silvia Martínez.
Sobre els canvis que ha introduït la tecnologia, Christoph Steck incideix en la capa de dades en el cas de les operadores de telecomunicacions. "És necessària una nova ètica de dades que possibiliti que cada persona decideixi com i quan s'utilitzen els seus", matisa el responsable de Telefónica. Tot i que la disponibilitat de les dades s'ha multiplicat, "l'ús de la tecnologia ha de ser responsable i estar basat en principis perquè no perdem la confiança del client", reconeix Gabriel López Serrano.
A més d'això, els propis professionals també estan exposats a les modificacions que provoca la transformació digital. "El canvi tecnològic afecta totes les professions i constitueix un repte perquè ens obliga a adquirir noves habilitats i terminologies", conclou Sabinià Medrano, soci de EY Advocats.
Diari Digital Expansión
