Al seu criteri, "la realitat virtual és un instrument al servei de la Justícia per aclarir la veritat". I, per aquest motiu, ha sol·licitat novament la utilització de tècniques de realitat virtual en la fase d’investigació pel pressumpte assassinat de Diana Quer, causa en la que defensa els interessos dels pares de la morta. “Necessitem tenir les referències temporals i mostrar el recorregut del que va fer l’acusat. La realitat virtual permet una immersió parcial en els fets”, conclueix el lletrat.
Pérez Lama insisteix, en les seves declaracions a EXPANSIÓN, en que aquesta prova tecnològica és únicament possible gràcies a la Unitat Central Operativa (UCO), òrgan central del servei de Policia Judicial de la Guàrdia Civil d’Espanya.
OPTIMITZAR LES EINES D'INVESTIGACIÓ
Medis tecnològics com la identificació biomètrica, la reconstrucció virtual d’accidents, els sistemes de posicionament de GPS i, entre altres, l’ocupació d’animació que imita a una nena virtual com a esquer són, pel magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, José María Torras, exemples d’aplicació de realitat virtual que poden oferir “avantatges per facilitar la visualització dels mitjans de prova i contribuir a una millor comprensió en l’aportació de proves en els judicis amb jurat”. No obstant això, prossegueix el jurista, “els incovenients estan en el cost econòmic i en que es sobredimesioni aquest mitjà de prova en espera de resultats que aportin una resposta favorable”.
Aquest resultat serviria per afrontar noves formes de deliqüència i per optimitzar les eines d’investigació, que és l’objectiu de la inclusió de mesures d’investigació tecnològica introduïdes en la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Si repassem el capítol IV, es reflecteixen aquelles disposicions comuns a la captació i gravació de comunicacions orals i a la utilització de dispositius electrònics i ús de dispositius tècnics de seguiment, localització i captació d’imatge.
A l’article 588 es detalla que la intervenció judicial podrà autoritzar l’accés del contingut de les comunicacions i les dades electròniques de trànsit associades al procés de comunicació en els que participa el subjecte investigat i tambe es podran intervenir els terminals o mitjans de comunicació de la víctima quan existeixi previsible risc greu per la seva vida i la seva integritat.
LA REALITAT VIRTUAL I LA LECRIM
Aleshores, s’ha de plantejar el reconeixement de la realitat virtual en el procés penal? Manuel Jaén Vallejo, magistrat i profesor titular d’universitat, considera que en el nostre sistema judicial basat en el principi de lliure valoració de la prova “no existeix obstacle” per incloure la realitat virtual en el procés penal, sempre segons les regles d’un criteri racional.
Segons la seva opinió, seria “convenient” el seu reconeixement en la llei processal penal, ja que “no hi ha dubte de que es pugui utilitzar per arribar a tenir un millor coneixement dels fets investigats”, tant en els crims per violència masclista com en delictes d’homicidi i assassinat, sinistralitat laboral o en el àmbit de circulació.
Jaén Vallejo qualifica la reconstrucció virtual dels fets com “una prova més”, entre pericial i documental, amb la que es pretén oferir la millor il·lustració posible de cóm van poder succeir els fets, apropant la veritat processal a la veritat real”.
Com a conclusió, el magistrat indica que, al marge de l’excessiu cost d’aquest mitjà provatori i sempre que vingui avalada per un informe tècnic rigurós, la “realitat virtual s’hauria de reconèixer en la futura llei d’enjudiciament criminal”.
No cal oblidar que la realitat virtual és una tendència de l’entreteniment tecnològic dels últims anys. De fet, la inversió econòmica requerida va provocar que la versió comercial pel públic no arribés fins 2016. No obstant això, en l’edició d’aquest any del Mobile World Congress a Barcelona ja es parlava de l’extensió de la realitat virtual als àmbits sanitari, educatiu i empresarial com un important avanç.
Pel que fa a l’àmbit legal, aquesta aplicació de realitat virtual pot convertir-se en una fita innovadora, que requereix de resultats sense riscos i del transvasament de la fase pionera a una més avançada, tant en el procés d’investigació com en el de reinserció de l’acusat.
LA REINSERCIÓ I LA REALITAT VIRTUAL
Quan té lloc un delicte, pot succeir que un sector de la societat consideri en una reacció impulsiva que l’acusat hauria de sentir el patiment de la víctima. Actualment, aquest impuls s’ha transformat en una tècnica pionera de rehabilitació de condemnes per violència masclista. El enbodiment (encarnació) és la clau d’aquesta tècnica que consisteix en que l’acusat es posi en el paper de la víctima. El seu objectiu és aconseguir l’empatia dels agressors amb les seves víctimes. Aquesta tècnica s’aplica en el servei de mesures penals alternatives del Departament de Justícia de Barcelona, en concret, s’anomena realitat virtual immersiva-si no ho vius, no ho sents, amb el que, segons el magistrat José María Torras, es persegueix que “l’agressor experimenti en la seva pròpia pell la por i patiment de la víctima”, per procurar que el condemnat empatitzi al reconèixer el patiment de la dona maltractada”. Amb el magistrat confirma, que es tracta “d’una experiència pionera” quina eficacia s’haurà de valorar amb l’objectiu d’evitar la reiteració i els seus riscos. En aquest sentit, Manuel Jaén, magistrat i profesor titular d’universitat, considera que tot el que estigui dirigit a la rehabilitació i resinserció social del deliqüent és “altament satisfactori”. D’aquesta manera, el maltractador pot arribar a comprendre cóm ha patit la víctima, permetent a l’autor que prengui consciencia del reprobable del seu comportament en el marge d’una situación de violencia de gènere. De fet, el magistrat considera que “s’hauria d’emmarcar dins d’una espècie de llibertat vigilada, com a mesura de seguretat, que permetria assolir l’objectiu de rehabilitació i reinserció del subjecte”.
Diari Digital Expansión
