Entre tots aquests gadgets per a automòbils que es van posar de moda i segueixen tenint bastants adeptes, es troben les Dashcams.
El seu nom és l’abreviació de ‘dashboard camera’ o cámara de salpicadero, en castellà. No són una novetat, però el seu ús ha obert diversos debats en la normativa vial espanyola.
Aquestes càmeres es col·loquen en el quadre de comandament, subjectes amb una ventosa al vidre o col·locades en el mirall retrovisor amb un element de subjecció. A més, actualment poden tenir diverses característiques i preus com gravar en HD, disposar de connexió Wi-Fi, ser tàctils, detectar les frenades brusques per gravar... en resum, una infinitat d’opcions i prestacions.
PER A QUÈ SERVEIXEN?
Aquest tipus de càmeres són molt útils per gravar accidents o diversos sinistres i facilitar proves que evitin el frau a asseguradores o problemes legals d’altre tipus. L’únic problema és el factor legal i la manera d’obtenir aquestes imatges que s’utilitzaran com a prova.
La instal·lació de les Dashcams com a manera de gravar és tipus de situacions va ser molt acollit fa uns anys a Rússia, on hi ha moltíssim casos de corrupció policial i d’intent de frau a l’assegurança. Amb l’ús de les càmeres al tauler de control es frenen bastant aquests incidents.
A Espanya, però, la situació és diferent. No és il·legal portar una càmera d’aquest tipus al cotxe, però si la manipules mentre condueixes podràs ser sancionat (al igual que, per exemple, el GPS). Pel que fa a les imatges gravades amb ella, no hi haurà cap problema si són d’ús domèstic o recreatiu.
Però, el problema es planteja a l’hora d’utilitzar els vídeos com a prova en un judici. No s’admetran com a proves vàlides donat que l’ús d’aquestes càmeres, atempta contra el dret a la intimitat espanyol, sent les forces i cossos de seguretat els únics amb competència per gravar en espais públics en concepte de vigilància (que no seria en us domèstic, el que sí que poden fer tots els ciutadans).
20minutos.es
