Avui dia els xats de WhatsApp poden usar-se per comprovar accions delictives, amenaces, deutes i injúries. Encara que no existeix la figura formal de prova electrònica, poden ser interposats en una querella si són legítims i autèntics.
Perquè el WhatsApp sigui considerat lícit, la persona ha de demostrar que va ser emissora i receptora. Si agafa el missatge sense autorització i violant la intimitat de l'altre, aquest serà desestimat. Ara, perquè sigui avalat com genuí, s'ha de constatar que no va ser modificat. Per a això es podria requerir un informe pericial.
COM PRESENTAR WHATSAPP COM A PROVA EN JUDICIS?
Comprovar que una xerrada es va mantenir és molt fàcil, però no passa el mateix amb el contingut. Per això, perquè un WhatsApp pugui ser valorat com a prova en judicis, no n'hi ha prou amb tenir imatges d'aquest. S'ha de fer un peritatge informàtic, per tal d'assegurar que compleix amb la cadena de custòdia.
Els advocats aconsellen als demandants presentar el dispositiu al Tribunal. Així, el secretari judicial pot aixecar una certificació amb còpia de la conversa. Una altra alternativa seria acudir davant un notari perquè doni fe de la veracitat dels missatges, i dels números de telèfons involucrats.
En cas que el demandat no reconegui els fets, serà ell qui ha de provar el contrari. Una cosa que els especialistes insisteixen a aclarir, és que aquest tipus de proves no són concloents per a cap cas. De fet, han d'anar acompanyades d'altres evidències i al·legats. Només així es podrà arribar a un veredicte raonable.
LES PUBLICACIONS DE TWITTER TAMBÉ COMPTEN?
Amb Twitter i altres xarxes socials passa una cosa similar. No obstant això, les publicacions que arriben als jutjats tenen a veure amb amedrentamientos, apologia del terrorisme i racisme. El fet que els tuits siguin la font principal de la situació a sentenciar, fa que siguin admesos com a proves.
Els mateixos tribunals s'han encarregat de reiterar que l'existència d'una llibertat d'expressió no empara aquest tipus d'accions. Tan contundents són, que el simple acte de retuitejar o divulgar, és vist com una falta o delicte.
Les penes judicials d'insultar o amenaçar a algú per una xarxa social, poden ser severes. En les més simples s'obliga als transgressors a pujar a les comunitats virtuals la decisió del Tribunal sobre la infracció.
Si els post porten fotos, més pes tindran en el moment de voler comprovar una acció indeguda. A Andalusia va ser sonat el cas d'una treballadora que va denunciar una incapacitat per accident laboral, i va ser acomiadada després de ser vista per Facebook gaudint de sortides i vacances.
El curiós en tot això, és que han estat els mateixos jutges els que han ajudat a aclarir quin tipus d'escrits o imatges poden ser considerades proves en judicis. En diverses ocasions han esmentat que, de tractar-se de contingut verídic i legal, bé pot ser estimat. Això sí, considerant les mesures cautelars, pels riscos d'alteració.
Redacció SF Advocats